Vés al contingut

Johann Wolfgang von Goethe

De Viquidites
Infotaula de personaJohann Wolfgang von Goethe
Retrat de Johann Wolfgang von Goethe (1828)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Frankfurt del Main
28 d'agost de 1749
Mort Weimar
22 de març de 1832 (82 anys)
Ocupació Mànager de teatre, botànic, polític, pintor, filòsof, teòleg, jurista, crític d'art, crític musical, bibliotecari, poeta, escriptor de viatges, físic, literat, novel·lista, dramaturg, autobiògraf, diplomàtic, estadista, polímata, aforista, diarista, mineralogista, zoòleg, teòric de l'art, advocat, compositor, llibretista, escriptor, artista visual i historiador de l'art
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 28 d'agost de 1749 — Weimar, 22 de març de 1832) fou un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

  • Amb justícia anomenem mestres a aquells dels que sempre aprenem. No tothom qui ens ensenya alguna cosa mereix aquest títol.[1]
  • Comunicar-se és naturalesa; rebre el que s'ha comunicat tal com ens ho donen, és cultura.[1]
  • El present és una poderosa divinitat.[2]
  • En realitat, un només sap quan en sap poc; amb la saviesa creix el dubte.[1]
  • Ens coneixeríem tots molt millor si no volguéssim equiparar-nos sempre els uns amb els altres.[1]
  • No estima qui no considera virtuts els defectes de la persona estimada.[1]
  • Religió que raona, religió morta[3]
  • Tot allò que puguis fer o somiar, comença-ho. L'audàcia té geni, poder i màgia. Comença-ho ara![4]
(en anglès) Was immer du tun kannst oder erträumst zu können, beginne es. Kühnheit besitzt Genie, Macht und magische Kraft. Beginne es jetzt!
  • Tothom tolera l'absurd i el fals perquè es va insinuant subreptíciament, més no allò verdader i rotund, perquè és exclusivament.[5]
  • Un gran error: creure's un més del que és i estimar-se en menys del que val.[1]
  • Enlloc no trobarà l'home la felicitat i la pau sinó en el seu propi Montserrat.[6]
(en alemany) In welcher ganz allein der Mensch auf seinem eigenen Montserrat Glück und Ruhe finden kann.
Die Geheimnisse, 9 d'abril de 1816.
  • En realitat, només sabem quan sabem poc. Amb el saber augmenten els dubtes.[7]
(en alemany) Eigentlich weiβ man nur, wenn man wenig weiβ; mit dem Wissen wächst der Zweifel.
Sprüche in Prosa, 1819.

Pensaments den Goethe (1910)

[modifica | modifica el codi]

Selecció de pensaments de Johann Wolfgang von Goethe recopilats i traduïts al català per Joan Maragall:

Pàgina principal: Pensaments den Goethe
Portrait of Goethe in the Campagna
Els sentits no enganyen; el judici, enganya.
  • Les penes que passem són com aquelles volves de fosquedat que ens van pels ulls.[8]
  • Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.[9]
  • Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure els dits.[9]
  • Quan un home és vell ha de fer més que quan era jove.[9]
  • Aquell qui suporta les meves faltes és el meu senyor, encara que sigui el meu servidor.[9]
  • Quina es la millor forma de govern? Aquella en que aprenem a governar-nos a nosaltres mateixos.[9]
  • L'intel·ligent gairebé tot ho troba ridícul; el sensat gairebé no res.
  • Els defectes els tenim en comú, però les virtuts són de cadascú en particular.[9]
  • Un home mai és enganyat, sinó que s'enganya a sí mateix.[9]
  • Els sentits no enganyen; el judici, enganya.[9]
  • Clàssic es allò que es sa, romàntic allò que es malaltís.[9]
  • A cada temps de l'home li correspon una certa filosofia.[8]
  • Tot es més senzill del que un home pot pensar, i més complicat del que un home pot comprendre.[9]
  • Ben mirat cada dia comença una nova època.[9]
  • La veritat és una torxa terrible: tots provem d'acostar-nos-hi però parpellejant i amb una gran por de cremar-nos.[9]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. Arxivat de l'original el 1354974711. [Consulta: 23 juny 2012].
  2. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  3. «15 de novembre de 1918». El blog del Quadern gris. Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1596499046. [Consulta: 26 abril 2013].
  4. Thnay, Vincent. Abc of Quotes (en anglès). Lulu Press, 2015. ISBN 9781329684645. 
  5. Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510 [Consulta: 1544442001]. 
  6. Albareda, Anselm M.; Massot i Muntaner, Josep. Història de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 283 (Biblioteca Abat Oliba ; 12). ISBN 8484157628 [Consulta: 11 octubre 2014]. [Enllaç no actiu]
  7. Goethe, Johann Wolfgang von. Sprüche in Prosa. Leipzig: Herman Krüger-Westend, 1908 [Consulta: 25 gener 2015]. 
  8. 8,0 8,1 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 Goethe, Johann Wolfgang von. Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910.