Vés al contingut

Johann Wolfgang von Goethe

De Viquidites
Johann Wolfgang von Goethe
Retrat de Johann Wolfgang von Goethe (1828)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Frankfurt del Main
28 d'agost de 1749
Mort Weimar
22 de març de 1832 (82 anys)
Ocupació Mànager de teatre, botànic, polític, filòsof, teòleg, jurista, crític d'art, crític musical, bibliotecari, poeta, escriptor de viatges, físic, literat, novel·lista, dramaturg, autobiògraf, diplomàtic, estadista, polímata, aforista, diarista, mineralogista, zoòleg, teòric de l'art, advocat, compositor, llibretista, escriptor, artista visual, historiador de l'art, exlibrista, dibuixant, aquarel·lista, print collector (en) Tradueix, col·leccionista d'art, gravador, periodista d'opinió, naturalista, pintor i gestor teatral
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 28 d'agost de 1749 — Weimar, 22 de març de 1832) fou un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

  • «El present és una poderosa divinitat.»[1]
    (en alemany) Das Präsens ist eine mächtige Gottheit.
    Torquato Tasso. Acte IV, escena 4, 1790
  • «Enlloc no trobarà l'home la felicitat i la pau sinó en el seu propi Montserrat[2]
    (en alemany) In welcher ganz allein der Mensch auf seinem eigenen Montserrat Glück und Ruhe finden kann.
    Die Geheimnisse, 9 d'abril de 1816
  • «En realitat, un només sap quan en sap poc; amb la saviesa creix el dubte[3]
    (en alemany) Eigentlich weiβ man nur, wenn man wenig weiβ; mit dem Wissen wächst der Zweifel.
    Sprüche in Prosa, 1819

Les afinitats electives (1809)

[modifica | modifica el codi]
  • «Comunicar-se és naturalesa; rebre el que s'ha comunicat tal com ens ho donen, és cultura[4]
    (en alemany) Mittheilen ist Natur; Mitgetheiltes aufnehmen, wie es gegeben wird, ist Bildung.
    Les afinitats electives, 1809
  • «Ens coneixeríem tots molt millor si no volguéssim equiparar-nos sempre els uns amb els altres.»[4]
    (en alemany) Wir lernten uns alle viel besser kennen, wenn wir uns nicht immer einander gleichstellen wollten.
    Les afinitats electives, 1809
  • «No estima qui no considera virtuts els defectes de la persona estimada.»[4]
    (en alemany) Man liebt nicht, wer die Fehler der geliebten Person nicht für Tugenden hält.
    Les afinitats electives, 1809

Maximen und Reflexionen (1833)

[modifica | modifica el codi]
  • «Amb justícia anomenem mestres a aquells dels que sempre aprenem. No tothom qui ens ensenya alguna cosa mereix aquest títol.»[4]
    (en alemany) Mit Recht nennen wir diejenigen unsere Meister, von denen wir immer lernen. Nicht jeder, der uns unterweist, verdient diesen Titel.
    Maximen und Reflexionen, 1833
  • «Religió que raona, religió morta»[5]
    (en alemany) Eine vernünftelnde Religion ist keine Religion.
    Maximen und Reflexionen, 1833
  • «Tothom tolera l'absurd i el fals perquè es va insinuant subreptíciament, més no allò verdader i rotund, perquè és exclusivament.»[6]
    (en alemany) Das Absurde und Falsche wird allgemein vertragen, weil es sich einschleicht; das Wahre und Rechte nicht, weil es ausschließt.
    Maximen und Reflexionen, 1833
  • «Un gran error: creure's un més del que és i estimar-se en menys del que val.»[4]
    (en alemany) Ein großer Fehler: daß man sich mehr dünkt, als man ist, und sich weniger schätzt, als man wert ist.
    Maximen und Reflexionen, 1833

Pensaments den Goethe (1910)

[modifica | modifica el codi]

Selecció de pensaments de Johann Wolfgang von Goethe recopilats i traduïts al català per Joan Maragall:

Pàgina principal: Pensaments den Goethe
Portrait of Goethe in the Campagna
Els sentits no enganyen; el judici, enganya.
  • «Les penes que passem són com aquelles volves de fosquedat que ens van pels ulls.»[7]
    (en alemany) Die Leiden, die wir uns machen, sind wie jene Flocken von Dunkelheit, die uns vor den Augen gehen.
    Maximen und Reflexionen, 1833
  • «Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure els dits.»[8]
    (en alemany) Blasen ist nicht Flöten, ihr müßt die Finger bewegen.
    Zahme Xenien (Secció II), 1820
  • «Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.»[8]
    (en alemany) Alles Gescheite ist schon gedacht worden, man muß nur versuchen, es noch einmal zu denken.
    Maximen und Reflexionen, 1829
  • «Quan un home és vell ha de fer més que quan era jove.»[8]
    (en alemany) Wenn man alt ist, muß man mehr tun, als da man jung war.
    Maximen und Reflexionen, 1833
  • «Aquell qui suporta les meves faltes és el meu senyor, encara que sigui el meu servidor.»[8]
  • «Quina es la millor forma de govern? Aquella en que aprenem a governar-nos a nosaltres mateixos.»[8]
  • «L'intel·ligent gairebé tot ho troba ridícul; el sensat gairebé no res.»
  • «Els defectes els tenim en comú, però les virtuts són de cadascú en particular.»[8]
  • «Un home mai és enganyat, sinó que s'enganya a sí mateix.»[8]
  • «Els sentits no enganyen; el judici, enganya.»[8]
  • «Clàssic es allò que es sa, romàntic allò que es malaltís.»[8]
  • «Tot es més senzill del que un home pot pensar, i més complicat del que un home pot comprendre.»[8]
  • «Ben mirat cada dia comença una nova època.»[8]
  • «La veritat és una torxa terrible: tots provem d'acostar-nos-hi però parpellejant i amb una gran por de cremar-nos.»[8]

Atribuïdes

[modifica | modifica el codi]
  • «Tot allò que puguis fer o somiar, comença-ho. L'audàcia té geni, poder i màgia. Comença-ho ara!»[9]
    (en alemany) Was immer du tun kannst oder erträumst zu können, beginne es. Kühnheit besitzt Genie, Macht und magische Kraft. Beginne es jetzt!
    Atribuïda (Traducció/paràfrasi de John Anster del Faust), 1835
    Aquesta famosa frase és un text d'origen complex. No apareix literalment als textos en alemany de Goethe, sinó que és una lliure paràfrasi rimada feta per l'anglès John Anster el 1835 en traduir el "Pròleg al teatre" del Faust (versos 214-230).

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  2. Albareda, Anselm M.; Massot i Muntaner, Josep. Història de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 283 (Biblioteca Abat Oliba ; 12). ISBN 8484157628 [Consulta: 11 octubre 2014]. [Enllaç no actiu]
  3. Goethe, Johann Wolfgang von. Sprüche in Prosa. Leipzig: Herman Krüger-Westend, 1908 [Consulta: 25 gener 2015]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. Arxivat de l'original el 1354974711. [Consulta: 23 juny 2012].
  5. «15 de novembre de 1918». El blog del Quadern gris. Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1596499046. [Consulta: 26 abril 2013].
  6. Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510 [Consulta: 1544442001]. 
  7. 7,0 7,1 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 Goethe, Johann Wolfgang von. Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910. 
  9. Thnay, Vincent. Abc of Quotes (en anglès). Lulu Press, 2015. ISBN 9781329684645.