Oli
Aparença
|
Setrill d'oli vegetal | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
| Detalls | |
| Tipus | matèria primera i líquid |
L'oli és un líquid espès extret d'animals o vegetals usat per greixar màquines o amanir aliments.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam.[1]
- A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer.[2]
- Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most.[3]
- Amb oli a les piques, les cases són riques.[4]
- Barca aturada no guanya oli.[4]
- Col sense oli, per al dimoni.[5]
- De dia va madona, i de nits crema s'oli.[4]
- (var.) De dia juga Jeroni; de nit, cresolades d'oli.[5]
- De les marietes se'n fa un oli que cura els dolors reumàtics.[6]
- Després d'una festa major, una sopa amb oli.[4]
- (var.) Després d'una festa major, pa de sègol amb oli.[1]
- El peix ha de nadar tres vegades: en aigua, en vi i en oli.[7]
- El que té oli i blat, està ric i no ho sap.[5]
- Flor en abril, oli en el setrill.[4]
- Flor d'olivera en abril, oli per al cresol; en maig oli per a tot l'any i per Sant Joan oli per a guardar.[5]
- L'aigua d'agost, tot oli i tot most.[1]
- (var.) El sol d'agost, cria oli i most.[5]
- L'oli d'oliva, tot mal esquiva.[5]
- (var.) Oli d'oliva, tot mal "alivia" (aminva).[5]
- La lletugeta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal.[1]
- Massa oli a la plata, cou al coll i a la butxaca.[4]
- No hi ha més oli que el del cresol.[5]
- Oli i sal, i viure a soles.[5]
- Oli, vi i amic, l'antic.[6]
- (var.) Oli, vi i amic, és millor quan més antic.[5]
- Oli gros, amb poc hi ha bon mos.[4]
- Pa calent, amb oli és menys dolent.[6]
- Pel mal de costat, oli de llangardaix.[6]
- Per a saber, s'ha de cremar oli.[4][6][5]
- Per a traure molt d'oli; temps i força.[5]
- Per Sant Bartomeu, oli al gresol poseu.[1]
- Per Sant Llop, oli pertot.[4]
- Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva.[4]
- (var.) Per Santa Caterina, l'oli ja està en l'oliva.[5]
- Qui aigua detura, oli mesura.[6]
- Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver.[4][5]
- Qui no té talent, ha de cremar oli.[5]
- Qui oli maneja (o mesura), els dits se n'unta[4][5]
- (var.) Qui oli remena, les mans se n'unta.[6]
- (var.) El que va amb l'oli, es taca.[5]
- (var.) L'oli per on passa deixa.[5]
- (var.) Qui va entre oli és el que s'unta.[5]
- Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli allà on vol.[4]
- Qui vessa una gota d'oli té set anys de purgatori.[6][5]
- Roín oli, sap a pega.[4][5]
- Santa Llúcia torna l'oli a l'oliva.[5]
- Si vols tenir oli vell, guarda (o no vessis) el del sitrell.[4]
- Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut.[4]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ {Ref-llibre|títol=Las voces y refranes del olivo y el aceite|editorial=C & G|data=2003|lloc=Madrid|isbn=978-84-607-9341-0|nom=Augusto|cognom=Jurado Muñoz de Cueva|llengua=es|capítol=Refranero}}
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 abril 2026].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Oli». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 Romà Font, Francesc. Refranyer popular. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert (Col·lecció tradició;8), 1989, p. 93. ISBN 84-7784-034-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (
PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. Arxivat de l'original el 1341266181. [Consulta: 9 juny 2012].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.