Vés al contingut

Oli

De Viquidites
Infotaula d'alimentOli
Setrill d'oli vegetal
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus matèria primera i líquid
Modifica dades a Wikidata

L'oli és un líquid espès extret d'animals o vegetals usat per greixar màquines o amanir aliments.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
(var.) A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam.[1]
  • Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most.[2]
  • Amb oli a les piques, les cases són riques.[3]
  • Barca aturada no guanya oli.[3]
  • Col sense oli, per al dimoni.[4]
  • De dia va madona, i de nits crema s'oli.[3]
(var.) De dia juga Jeroni; de nit, cresolades d'oli.[4]
(var.) Després d'una festa major, pa de sègol amb oli.[1]
  • El peix ha de nadar tres vegades: en aigua, en vi i en oli.[6]
  • El que té oli i blat, està ric i no ho sap.[4]
  • Flor en abril, oli en el setrill.[3]
  • Flor d'olivera en abril, oli per al cresol; en maig oli per a tot l'any i per Sant Joan oli per a guardar.[4]
  • L'aigua d'agost, tot oli i tot most.[1]
(var.) El sol d'agost, cria oli i most.[4]
  • L'oli d'oliva, tot mal esquiva.[4]
(var.) Oli d'oliva, tot mal "alivia" (aminva).[4]
(var.) La veritat sura com l'oli.[3]
(var.) La veritat fa com l'oli, que sempre sura.[3]
(var.) Oli, vi i amic, és millor quan més antic.[4]
(var.) Per Santa Caterina, l'oli ja està en l'oliva.[4]
  • Qui aigua detura, oli mesura.[5]
  • Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver.[3][4]
  • Qui no té talent, ha de cremar oli.[4]
  • Qui oli maneja (o mesura), els dits se n'unta[3][4]
(var.) Qui oli remena, les mans se n'unta.[5]
(var.) El que va amb l'oli, es taca.[4]
(var.) L'oli per on passa deixa.[4]
(var.) Qui va entre oli és el que s'unta.[4]
(var.) Vessar una gota d'oli és pecat: té set anys de purgatori.[5]
  • Roín oli, sap a pega.[3][4]
  • Santa Llúcia torna l'oli a l'oliva.[4]
  • Si vols tenir oli vell, guarda (o no vessis) el del sitrell.[3]
  • Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut.[3]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999.
  2. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 gener 2026].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Oli». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 Romà Font, Francesc. Refranyer popular. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert (Col·lecció tradició;8), 1989, p. 93. ISBN 84-7784-034-2. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  6. Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. Arxivat de l'original el 1341266181. [Consulta: 9 juny 2012].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.