Sant Celoni
 Plaça de la Vila de Sant Celoni | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 41°41′22″N 2°29′23″E |
| Lloc web | http://www.santceloni.cat |
 | |
Sant Celoni és una vila i municipi del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Arbúcies són gent d'astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni dimonis, i a Hostalric són cremats.[1]
- A Sant Celoni són de la pell del dimoni.[1]
- A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam.[1]
- Déu ens lliuri del dimoni i d'en Ramis de Sant Celoni[1]
- Sant Celoni prop d'Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes.[2]
- Si Montllorer porta capell, no et fiïs d'ell.[3]
Montllorer és una muntanya que es troba al municipi de Sant Celoni.
Cançons
[modifica | modifica el codi]- Budellers de Sant Celoni / són pitjor que luterans; / van ficar foc a l'església / per cremar la barba als sants.[4]
- Sant Celoni venen oli, / a Palau venen la sal / i a Sant Esteve el vinagre / per amanir l'ensiam.[4]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
- ↑ Amades, 2001.
- ↑ Manent, 2008, p. 41.
- ↑ 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Celoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Manent, Albert. Els Noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental. [Llinars del Vallès]: Ajuntament de Llinars del Vallès, 2008.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
