Vallromanes

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografiaVallromanes
Vallromanes.jpg
Plaça de l'Església (Vallromanes)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Vallromanes és un municipi de la comarca del Vallès Oriental (Barcelona). Ubicat en territori muntanyós i boscós, les seves primeres referències daten de l'any 970 i formà part de Montornès del Vallès fins el 1933, moment en què es constituí com a vila independent.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Amb papers arreglats van enterrar el coronel al petit cementiri de Vallromanes (que en aquella època era una monada), i els documents que van enviar a França no foren objectats per ningú.[1]
Book icoline.svg L'honor a la deriva, 1992. — Pere Calders i Rossinyol
Sepultura d'un dels personatges del seu darrer recull de contes.
  • Aquest poble, que segons documents antics s'anomenà també Val Romanis i Valls Romanes, i que no fa pas molts anys era un agregat del municipi de Montornès, s'escampa i enfila per la vall que s'esbadoca en una recolzada de la carretera del Masnou a Granollers, atrevist, pintoresc, feiner i acollidor.[2]
Book icoline.svg El Vallès (Vigor i bellesa), 1961. — Ferran Canyameres i Casamada
  • El nucli que vol tenir aires d'urbà és certament minso, però quin bé de Déu de masies velles, restaurades, noves i cada dia més acompanyades de torres d'estiueig![2]
Book icoline.svg El Vallès: (Vigor i bellesa), 1961. — Ferran Canyameres i Casamada

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A Vallromanes, toquen les campanes.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Calders, 1992, p. 11.
  2. 2,0 2,1 Canyameres i Casamada, 1961, p. 141.
  3. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  4. Pérez i Gómez, 2000, p. 8-19.
  5. Caballé, 1998, p. 20.
  6. Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica» (en català). L'autor, cop. 2010. [Consulta: 18 desembre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Caballé, Francesc. El Déu de Bagà (en català). Berga: L'Albí, 1998. ISBN 8486631424. 
  • Calders, Pere. L'honor a la deriva. Barcelona: Edicions 62, 1992 (El balancí ; 248). ISBN 9788429735598. 
  • Canyameres i Casamada, Ferran. «Vallromanes». A: El Vallès: (Vigor i bellesa) Premi P. Maspons i Camarasa 1959. 1 (en català). Barcelona: Editorial Selecta, 1961 (Biblioteca monogràfica de Ferran Canyameres). 
  • Pérez i Gómez, Ferran «Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys» (en català). Campsentelles, Núm. 5, (2000), pàg. 8-19. ISSN: 1136-8497 [Consulta: 21 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]