Candelera
_-_Darstellung_Christi_im_Tempel_Detail_-_Hamburger_Kunsthalle.jpg) Presentació del nen Jesús al temple de Hans Holbein | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La Candelera és el nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal, el 2 de febrer. Es commemora la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, d'acord amb la tradició jueva de la benedicció de candeles de cera. A Catalunya, la tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]
- Avui febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer.[1]
- Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera.[1]
- Dia avant, dia enrera, el dos de febrer la Candelera.[1]
- La Candelera és feinera.[1]
- La Candelera és ploranera o per davant o per darrera.[1]
- La Candelera, si no la fa davant, la fa darrera.[2]
- La Mare de Déu Candelera és la primera.[1]
- Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai a tres, endevina quin mes és.[3]
- Maridatge pel Candeler, per Tots-Sants bolquer.[1]
- Ni dona ni teler no els prenguis pel Candeler.[1]
- Per la Candelera al cap de cinc mesos a l'era.[1]
- Per la Candelera, candeles de dues maneres.[3]
- Per la Candelera eixuga la bugadera.[3]
- Per la Candelera, el berenar al darrera.[2]
- (var.) A la Mare de Déu Candelera, el berenar li va al darrera.[4]
- (var.) Per la Candelera, el berenar al darrera, i per Sant Macià migdiada i berenar.[4]
- Per la Candelera, el cos a la carrera.[1]
- Per la Candelera, el dia torna endarrera.[2]
- Per la Candelera, festes enrera.[1]
- Per la Candelera l'ós surt de la cova, i si veu que plou no se'n mou.[5]
- (var.) Per la Candelera l'ós surt de l'ossera, i si troba que fa bo, se'n torna a fer un gaitó.[1]
- Per la Candelera, la sardina enrera.[1]
- Per la Candelera, mitja hora endavant mitja endarrera.[3]
- Per la Candelera, pas de llebre.[2]
- Per la Candelera tira la brasa a l'aiguera.[1]
- Per la Candelera, treu el bestiar de la pradera, i posa'l a la bledera; i per la Mare de Déu de març, posa'l a totes parts.[2]
- Per la Candelera, una hora entera.[3]
- Per la Mare de Déu de la Candelera posa el xai a la farratgera.[5]
- Per la Mare de Déu de la Candelera treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera.[5]
- Quan s'acosta el Candeler ja fa cera l'adroguer.[1]
- Si el febrer febreja, el març marceja, i si la Candelera riu, el fred és més viu.[6]
- Si terreja la Candelera, omple l'era.[1]
- Tant si plora com si riu, per la Candelera el fred és viu.[6]
Dites relacionades amb l'aviram i les aus
[modifica | modifica el codi]Recull de dites relaciones amb l'aviram i les aus sobre la festa de la Candelera:
- Per la Candelera, bona la gallinera.[1]
- Per la Candelera els ous de carrera; pel gener, a cap diner.[1]
- Per la Candelera es casen els ocells i les caderneres.[1]
- Per la Candelera, l'ou va endarrera.[2]
- Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta.[1]
- Per la Candelera la gallina pon a l'era.[1]
- Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.[1]
- Per la Candelera, la puput amb sa bandera.[1]
- Per la Candelera, ocells a la l'ocellera.[1]
- Per la Candelera, ous a la gallinera.[1]
- Per la Candelera, ous a la pollera.[3]
- Per la Candelera pon l'oca vera; si no pon ja, aviat pondrà.[1]
- Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.[1]
- Per la Mare de Déu del Candeler, els ous a diner.[5]
- Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també.[1]
- Per la Mare de Déu del Candeler s'omple d'ous el galliner.[1]
- Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril.[1]
- Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu.[1]
- Si no s'apaga la vela per la Candelera, bona pollera.[1]
Dites relacionades amb la meteorologia
[modifica | modifica el codi]Recull de dites de la Candelera relacionades amb la meteorologia:
- La Candelera espessa, guarda't la cabeça: la Candelera clara, fred hi ha encara.[1]
- La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà.[1]
- Per la Candelera, el sol ja baixa per la carretera.[1]
- Per la Candelera, el sol ja passa la ribera.[2]
- Per la Candelera, la neu fuig del pla i se'n va a la cinglera.[1]
- Per la Candelera, si no plou vuit dies abans, plou vuit dies arrera.[2]
- Per la Candelera, una hora endavant i una hora endarrera.[1]
- Quan la Candelera plou, el fred es fon.[1]
- Quan la Candelera plora, l'hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora.[1]
- Quan la Candelera plora, el fred ja és fora; quan la Candelera riu, ja ve l'estiu; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.[3]
- (var.) Quan la Candelera plora, l'hivern és fora; quan la Candelera riu, l'hivern és viu; tant si plora com si riu, l'hivern és viu.[7]
- Quan la Candelera riu, ja som a l'estiu.[1]
- Quan plou per la Candelera, plou per la granera.[1]
- Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu.[1]
- Si la Candelera plora, el fred ja és fora; plourà o no plourà, l'hivern s'acabarà.[1]
- Si la Candelera plora el fred ja és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.[3]
- Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu.[2]
- Si la Candelera plora, l'hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d'hivern.[1]
- Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai.[1]
- Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera se'n riu, torna-te'n al niu.[2]
- Si la Candelera riu, llenya al caliu, i si no riu, aigua al caliu.[1]
- Si per la Candelera el vent no apaga la llumanera, bon any espera.[1]
- Si per la Candelera plou i no gela, l'hivern és fora.[1]
- Si plou per la Candelera, apaga el foc de la llar.[1]
- Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d’hivern.[8]
- Trons per la Candelera, mal de cap i mal d'orella.[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 1,38 1,39 1,40 1,41 1,42 1,43 1,44 1,45 1,46 1,47 1,48 1,49 Amades, 1982, p. 665-701.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Candelera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Amades, 1931, p. 52-56.
- ↑ 4,0 4,1 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Amades, 1932.
- ↑ 6,0 6,1 Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- ↑ Pàmies100; Palou, 2012, p. 41.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2024].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.