Vés al contingut

Oreneta

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaOreneta
Oreneta
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Hirundo rustica
Distribució
Modifica dades a Wikidata

L'oreneta (Hirundo rustica), oroneta o oronella, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • Casa d'oronetes, molta sort i amoretes.[1]
  • Català, català, si sabies que l'oreneta el mal que fa no la deixaries tornar.[2]
  • L'oreneta porta sort, i qui les empaita és bord.[3]
  • Més caga un bou que cent oronetes.[1]
  • Oreneta que alt vola, no tem que ploga.[2]

Dites relacionades amb el dies de l'any

[modifica | modifica el codi]
(var.) Per Sant Macià, l'oroneta ve i el tord se'n va.[1]
(var.) Per Sant Sebastià, l'oreneta ve i el tord se'n va.[3]

Dites relacionades amb la climatologia

[modifica | modifica el codi]
(var.) Oreneta arribada, primavera començada![5]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «oreneta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Parés i Puntas, 1999.
  3. 3,0 3,1 Viladot-Puig, 2003.
  4. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 octubre 2024].
  6. 6,0 6,1 6,2 Amades, 1938.
  7. 7,0 7,1 Conca, 1988.
  8. «Oreneta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2012].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.