Tord
 Tord comú | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Turdus philomelos |
| Regne | animal |
| Distribució | |
 | |
 | |
El tord (Turdus philomelos) és un ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids. Té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques que tenen forma de punta de sageta, i les superiors de color terrós. El mascle és un excel·lent ocell cantaire.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- Fa com el tord: la cara magra i el cul gord.[1]
- Hora baixa cauen els tords.[2]
- Més val un tord en sa mà, que mil i cinc-cents que volen.[2]
- Pardals, tords i estornells són mals ocells.[3]
- Pel Pilar, el tord i l'oreneta se'n van.[4]
- (var.) Per Sant Macià, l'oroneta ve i el tord se'n va.[2]
- (var.) Per Sant Macià, la griva ve i el tord se'n va.[1]
- (var.) Per Sant Sebastià, l'oreneta ve i el tord se'n va.[5]
- Per Sant Francesc, agafa els tords amb vesc.[2]
- Si el tord no se'n va per Sant Macià, fred encara farà.[1]
- Tord arribat, sembra aviat, i si no ho fas, te'n penediràs.[1]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- Els tords volen baixos.[2]
Escassetat de mitjans econòmics.
- Si és tord, si és mèl·lera.[2]
- Discussió insistent sobre detalls que no arriben a resoldre's.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Blanch, Xavier; Espot, Laura. Fer l'animal : bestiari popular il·lustrat. Barcelona: La Galera, 1999. ISBN 842465806X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tord». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Carretero Serra, 2022, p. 189-190.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308.