Llengua (anatomia)

Llengua (anatomia)

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

La llengua és un òrgan muscular de la boca present a la majoria dels vertebrats i és l'encarregat de manipular el menjar mitjançant la masticació i l'encarregat de la deglució.

Endevinalles

• Hi ha qui la té llarga,
  hi ha qui la té curta,
  hi ha qui la té neta,
  hi ha qui la té bruta.

• Jo dicto el mal,
  dicto el bé
  i governo Cel i Terra;
  amb mi s'adora el bon Déu,
  i amb mi es blasma
  i amb mi es peca.

(var.) Jo dicto el mal,
dicto el bé
i governo cels i terra,
amb mi s'adora el bon Déu
i amb mi es blasma
i amb mi es peca.

• Què és una cosa
  que va sempre a cavall
  i no s'eixuga mai?

• Saps una senyora
  molt ensenyorada
  que sempre va en cotxe
  però hi va mullada?

(var.) Una senyora molt ensenyorada,
tot el dia va amb cotxe
i sempre està mullada.

• Soldats de marfil la guarden
  en una humida presó,
  i amb tot i això, per ella
  es revoluciona el món.

(var.) Soldats de marfil la guarden
en una humida presó,
i malgrat això, per ella
es revoluciona el món.

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").