El nas és l'òrgan de l'olfacte dels vertebrats i que, en gran part, també forma part del sistema respiratori.
- Qui té el nas molt llarg creu que tothom parla d'ell.[1]
-
— Thomas Fuller
- Bon nas, bon compàs.[2]
- D'un nas curt, Déu me n'ajut.[3]
- D'un nas llarg, Déu me'n guard.[3]
- De nas curt i ulls de gat, Déu ens en guard.[3]
- Nas d'estrofa, no en facis mofa.[3]
- Nas de gall, geni de cavall.[3]
- Nas de ganxo, geni de dimoni.[3]
- Nas fred, bé per anar a caçar.[3]
- Nas llarg, burleta o descarat.[3]
- Nas petit, bella figura.[3]
- Nas petit, cor bonic.[3]
- Per Sant Tomàs, a qui no porti llenya, li cremarem el nas.[4]
- Per Sant Tomàs, estira (o agafa) el porc pel nas.[4]
- Per Sant Tomàs, neu al nas.[4]
- Qui li ha fet el nas, que el porti el braç.[5]
- Sang al nas, infant al braç.[4]
- Sang de nas, amb teranyines l'aturaràs.[3]
Parlar amb el nas (o de nas).
Tenir una cosa als nassos.
- Arrufar el nas.[6]
- Caure de nassos.[4]
- Deixar amb un pam de nas.[4]
- Donar la porta pels nassos.[4]
- Dur picardia davall el nas.[4]
- Estar bé com el nas davant la cara.[4]
- Fer nassos a una cosa.[4]
- Fer veu de nas.[6]
- Ficar el nas pertot arreu.[6]
- Fregar pel nas (a algú) una cosa.[4]
- Inflar-se el nas.[4]
- Mullar el nas de saliva.[4]
- Nas a nas.[4]
- No passar-li una cosa del nas a la boca.[4]
- No tenir nas a la cara.[4]
- No treure nas a res.[4]
- No veure-hi més enllà del nas.[6]
- Parlar amb el nas (o de nas).[6]
- Pegar de nassos.[4]
- Posar-se (o fotre's) les coses sota el nas.[4]
- Pujar-li (a algú) la mosca al nas.[6]
- Quedar amb un pam de nas.[4]
- Riure per sota el nas.[6]
- Suar el nas (a algú).[4]
- Tenir el nas enmig de la cara.[4]
- Tenir nas.[6]
- Tenir nassos.[6]
- Tenir una cosa als nassos.[4]
- Tirar-ho (o clavar-ho) pels nassos d'algú.[4]
- Treure el nas (en un lloc).[6]
- Treure el nas per un forat.[6]
- Venir més just que la pell del nas.[4]
- ↑ Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 193-225. ISBN 842974519X.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 «Nas». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 de març de 2013].
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
— 
