La cella és el conjunt de pèls situats a la vora superior de cadascun dels ulls, amb funció protectora.
- Cella voltada, ràbia amagada.
- Cella voltada, mala geniada.
- Cellapelut, geni rabiüt.
- Mal de cella, migranya.
- Minyona de celles juntes, mal geni segur.
- Ull blau i cella rossa, bona mossa.
- (var.) Ull blau i cella rossa fan galant la mossa.
«Estar (d'una persona o cosa) fins a les celles».
Deixar anar la mala cara, deixar de mostrar irritació (Mall.).
- Arrufar o arrugar les celles.[3]
- Contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de preocupació.
- Estudiar amb gran atenció i fatiga una cosa difícil.
- Estar (d'una persona o cosa) fins a les celles.[3]
- Estar molt fart d'algú o de quelcom.
- Fer cara irada, expressar irritació amb el posat de la cara
- Ficar-se (una cosa) entre cella i cella.[4]
- Ficar-se o tenir una idea fixa damunt una cosa.
- Tenir molta ràbia, estar molt irat (Mall.).
- Demostrar gran enuig o irritació (Mall.).
- Posar-se ses ceies davant ets uis.[3]
- Fer molt mala cara, manifestar molta irritació (Mall.).
- Fer-se creus d'una cosa, no poder-se'n avenir, trobar-la estranya de tot (Mall.).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 «Cella». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 juny 2012].
<ref> amb el nom "viladot" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
