Cap

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Cap
Sobo 1909 260.png
Cap humà
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A on no hi ha cap, tot són coes.[1]
(var.) Allà on no hi ha cap, no hi ha barret.[1]
  • Cap dret i cor net.[1]
  • Cap gros, cap talòs.[1]
(var.) A qui el cap li creix, el seny se li enxiqueix.[1]
  • Cap pelat, cabellera de soldat.[1]
  • Cap pelat, tothom hi té part.[1]
(var.) Cap sense barret, tothom hi té dret.[1]
(var.) Cap sense barretina, tothom hi barrina.[1]
(var.) Més val ser cap de sardina que coa de pagell.[1]
(var.) Val més ser cap d'arengada que cua de llus.[1]
(var.) Val més ser cap de sardina que coa d'anfós.[1]
  • Quan el cap fa mal, tot fa mal.[1]
  • Tants de caps, tants de barrets.[1]

Embarbussaments[modifica | modifica el codi]

  • Dins quin cap cap cap de corda?
    Dins cap cap cap cap cap de corda.[2]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

Frase feta Visionari.
Frase feta Il·lusionar-se amb facilitat.
Frase feta Ser molt fantasiós.
  • Tirar-s'hi de cap.[3]
Frase feta Emprendre una activitat de forma decidida i sense gaire reflexió.
Frase feta Persona sense seny.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cap». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Bassa, Ramon «Un tigre, dos tigres, tres tigres, o la fonologia i les seves relacions amb la llengua parlada i escrita» (PDF). Maina. Escola universitaria de professorat d'EGB [Palma], 5, (1982), pàg. 40-43 [Consulta: 23 agost 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes. Universitat Autònoma de Barcelona, 2006, p. 760. ISBN 84-490-2441-2.