Cascavell
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
suzu (en)  i crotal bell (en) |
 | |
El cascavell, esquellerinc, picarol, campaneta, o dríngola és un instrument consistent en un recipient metàl·lic, sovint esfèric amb una ranura o obertura per facilitar la ressonància, dins del qual hi ha una boleta del mateix material que pica contra les parets en ser sacsejat, produint un so agut de campaneta.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A bou vell, picarol nou.[1]
- A gat vell, no li cal cascavell.[2]
- A la vellesa cascavells.[2]
- Barber sense glòria, notari sense història i pellaire sense pèl no valen un cascavell.[3]
- El ruc porta picarol, i la somera també en vol[1]
- Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell.[4]
- (var.) Dona jove i home vell, hi ha gat amb cascavell.[2]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Què és una cosa
que se'n va enmig
i quan torna encara hi va?[5]
- Ring-ring va,
ring-ring torna.[5]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Cap de cascavells.[2]
- (var.) Ésser un cascavell.[6]
Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa, amb falta de prudència o amb irreflexió. Tindre poc de trellat.
- Com un cascavell.[2]
- (var.) Tenir el cap ple de picarols.[1]
- Anar esvalotat, tenir idees estranyes o exagerades, esser poc reflexiu.
- Dur molts de picarols.[1]
- Portar adorns excessius.
- Engronsar-se com un cascavell.[7]
- Tenir molt de moviment de vaivé
- Omplir el cap de cascavells.[7]
- Posar dins el cap d'algú moltes esperances falagueres per induir-lo a fer una cosa.
- Posar el cascavell al gat.[6]
- Encarregar-se d'una temptativa perillosa.
- Tremolar com un cascavell.[7]
- Tremolar molt.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «picarol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Gargallo, Jose. «El Refranyer. Dites, refranys i maneres de dir». L'autor. [Consulta: 4 març 2018].
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 4 març 2018].
- ↑ 5,0 5,1 Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ 6,0 6,1 «Cascavell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cascavell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").