Cascavell

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cascavell
Бубенец средневековый.Рязанское княжество.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El cascavell, esquellerinc, picarol, campaneta, o dríngola és un instrument consistent en un recipient metàl·lic, sovint esfèric amb una ranura o obertura per facilitar la ressonància, dins del qual hi ha una boleta del mateix material que pica contra les parets en ser sacsejat, produint un so agut de campaneta.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A bou vell, picarol nou.[1]
  • A gat vell, no li cal cascavell.[2]
  • A la vellesa cascavells.[2]
  • Barber sense glòria, notari sense història i pellaire sense pèl no valen un cascavell.[3]
  • El ruc porta picarol, i la somera també en vol[1]
  • Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell.[4]
(var.) Dona jove i home vell, hi ha gat amb cascavell.[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Cap de cascavells.[2]
(var.) Ésser un cascavell.[5]
Frase feta Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa, amb falta de prudència o amb irreflexió. Tindre poc de trellat.
  • Com un cascavell.[2]
(var.) Més alegre que un collar de cascavells.[2]
Frase feta Alegre, molt content.
(var.) Tenir el cap ple de picarols.[1]
Frase feta Anar esvalotat, tenir idees estranyes o exagerades, esser poc reflexiu.
  • Dur molts de picarols.[1]
Frase feta Portar adorns excessius.
  • Engronsar-se com un cascavell.[6]
Frase feta Tenir molt de moviment de vaivé
  • Omplir el cap de cascavells.[6]
Frase feta Posar dins el cap d'algú moltes esperances falagueres per induir-lo a fer una cosa.
  • Posar el cascavell al gat.[5]
Frase feta Encarregar-se d'una temptativa perillosa.
  • Tremolar com un cascavell.[6]
Frase feta Tremolar molt.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «picarol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Gargallo, Jose. «El Refranyer. Dites, refranys i maneres de dir». L'autor. [Consulta: 4 març 2018].
  3. Parés i Puntas, 1999.
  4. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original en 1482295780. [Consulta: 4 març 2018].
  5. 5,0 5,1 «Cascavell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cascavell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.