Vés al contingut

Barber

De Viquidites
Barber
Barbers
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un barber és una persona que té per ofici afaitar la barba i tallar o arreglar els cabells.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la taverna i a cal barber es diu mal d'en Pere i d'en Pau també.[1]
  • Al fill del carnisser, no el vulgues per barber.[2]
Dita popular Recomanació no confiar faenes delicades a persones d’oficis bastos, perquè les faran de qualsevol manera.
  • Amb la barba del pobret, l'aprenent de barber hi fa el seu fet.[1]
  • Amb la dona i el barber, procura estar-hi bé.[1]
  • Als músics i als barbers, només els paguen quan sobren diners.[1]
  • Barber piadós fa la nafra pudenta.[3](Palma)Viquidites:Abreviacions
  • Barber sangrador, més que goig fa por.[4]
  • Barber sense glòria, notari sense història i pellaire sense pèl no valen un cascavell.[1]
  • Barber vell mal pols té.[1]
  • Barbers i sagnadors no guanyen amb un ofici i n'han de fer dos.[1]
  • Com el barber de Llavorsí, que fa la barba i paga el vi[5]
Dita popular Aplicat als qui a més de fer quelcom de franc encara hi posen al damunt.
(var.) No hi ha barber mut ni sastre somogut.[3](Men.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Ni barber mut, ni músic catxassut.[3](Val.)Viquidites:Abreviacions
(var.) No hi ha barber mut ni músic tossut.[4]
  • Pel mes de març la cara plena de barbs; si els escapça el barber, només els cura el fosser.[1]
  • Sabater que no canti, sastre que no murmuri i barber mut, mai ningú n'ha conegut.[1]
  • Sastre honrat, sabater net i barber mut mai no s'han conegut.[1]
  • Sastre i barber tallen més amb la llengua que amb les tisores.[1]
  • Secret dit a la muller, és com si fos dit al barber.[4]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • El dissimulo del barber, que treia les bacines al carrer.[3]
Frase feta Fer públic allò que hauria de ser privat.
Frase feta Portar la barba sense afaitar.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.