Barber
Aparença
|
Barbers | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
Un barber és una persona que té per ofici afaitar la barba i tallar o arreglar els cabells.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]
Recomanació no confiar faenes delicades a persones d’oficis bastos, perquè les faran de qualsevol manera.
- Amb la barba del pobret, l'aprenent de barber hi fa el seu fet.[1]
- Amb la dona i el barber, procura estar-hi bé.[1]
- Com el barber de Llavorsí, que fa la barba i paga el vi[5]
Aplicat als qui a més de fer quelcom de franc encara hi posen al damunt.
- Com que no pagarà, el barber no el tracta amablement.[1]
- (var.) No hi ha barber mut ni sastre somogut.[3](Men.)

- (var.) Ni barber mut, ni músic catxassut.[3](Val.)

- (var.) No hi ha barber mut ni músic tossut.[4]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Fer públic allò que hauria de ser privat.
Portar la barba sense afaitar.
Referències
[modifica | modifica el codi]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Parés i Puntas, 1999.
- 1 2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 16 octubre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «barber». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, 1965.
- ↑ Amades i Gelats, 1980.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.