Ferrer
 La Fragua de Francisco de Goya | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro o que fabrica objectes de ferro, sovint en una ferreria.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) A casa del ferrer, ganivet fuller.[2]
- Al ferrer no li vagis a vendre baldes.[3]
- Com el ferrer de Montmeló, que quan té ferro no té carbó.[1]
- De ferrer a ferrer, no passa diner[2]
- El diable, quan va esser vell, es féu ferrer.[3]
- (var.) El diable, quan no va tenir res que fer, es féu ferrer.[3]
- (var.) El ferrer del Perelló, manxant manxant va perdre l'ofici.[3](Vinaròs)
- (var.) El ferrer de Llivi, ferrant va perdre l'ofici.[3](Morella)
- (var.) Es ferrer Banyera, ferrant va perdre s'ofici.[3](Eivissa)
- Els estacats de ferrer, són de mal desfer.[3](Alt Empordà, Garrotxa)
- Ferrer, ferrer, fes ton afer.[3]
- La roba del ferrer, quan és eixuta, blanca é.[3](Segarra, Urgell)
- Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser.[4]
- Qui és ferrer, té de morir ferrer.[3](Ross.)
- Val més estar en es cul d'un ferrer que a's costat d'un sabater.[3](Men.)
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Anar com el pas dels ferrers.[3]
Anar darrera de tot.
- Estar com un ferrer sense carbó.[3]
- Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important.
- Estar aturat sense fer cap activitat.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 2,0 2,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 21 desembre 2024].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ferrer». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 desembre 2024].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.