Ferrer

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ferrer
Goya Forge.jpg
La Fragua de Francisco de Goya
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro o que fabrica objectes de ferro, sovint en una ferreria.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A casa del ferrer, ganivet fuller.[2]
  • Al ferrer no li vagis a vendre baldes.[3]
  • Com el ferrer de Montmeló, que quan té ferro no té carbó.[1]
  • De ferrer a ferrer, no passa diner[2]
  • El diable, quan va esser vell, es féu ferrer.[3]
(var.) El diable, quan no va tenir res que fer, es féu ferrer.[3]
(var.) El ferrer del Perelló, manxant manxant va perdre l'ofici.[3](Vinaròs)Viquidites:Abreviacions
(var.) El ferrer de Llivi, ferrant va perdre l'ofici.[3](Morella)Viquidites:Abreviacions
(var.) Es ferrer Banyera, ferrant va perdre s'ofici.[3](Eivissa)Viquidites:Abreviacions
(var.) Ferrer, ferrer, fes ton mester.[3]
(var.) Ferrer, ferrer, ves a ton quefer.[3]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Anar com el pas dels ferrers.[3]
Frase feta Anar darrera de tot.
  • Estar com un ferrer sense carbó.[3]
Frase feta Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important.
Frase feta Estar aturat sense fer cap activitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Viladot-Puig, 2003.
  2. 2,0 2,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 24 juliol 2019].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ferrer». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 juliol 2019].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.