Carbó
 Carbó | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El carbó és una substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, la destil·lació o la combustió parcial de la matèria orgànica i que conté essencialment carboni.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A carbó apagat, cendra freda.[1]
- Al fort de la calor, compra la llenya i el carbó.[2]
- Botifarra de març, xai d'abril i carbó de maig.[1]
- Carbó de tamarell, guardau-vos d'ell.[3](Men.)
- Com el ferrer de Montmeló, que quan té ferro no té carbó.[2]
- Diu l'olla a la paella: fuig d'aquí i no m'emmascaris; i la paella diu al carbó: fuig, que m'embrutes.[3]
- Els arbres són com els humans: dels uns en fan carbó, i dels altres, sants.[2]
- La llenya i el carbó de maig són els millors.[4]
- Qui carbó fa, no menja pa.[1]
- Qui fa carbó i ges, mai té diners.[1]
- Qui fa carbó, avui menja i demà no.[1]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Ésser molt negre o molt fosc.
- Estar indecís o sense saber que fer per la falta d'alguna cosa o persona.
- Pregunta que vol dir: «¿en què passes el temps?»
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- D'arbre em treuen i sóc negre,
em diuen car i no ho sóc,
i encara que em necessiten
sempre em tiren dins del foc.[5]
- Què és allò que quan és car és bo?[7]
- Sóc molt negre i sóc molt car,
però mireu si dec ser bo,
que tant en fred com calô
en cap casa puc mancar.[5]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «carbó». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Mil endevinalles, 1988, p. 47.
- ↑ 6,0 6,1 Mil endevinalles, 1988, p. 46.
- ↑ Millà i Reig, 1990.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Mil endevinalles catalanes (en català). 9a edició. Barcelona: Millà, 1988 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 4). ISBN 84-7304-017-9.
- Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.