Casa
Aparença
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Una casa o habitatge és un edifici, o la part d'un edifici, que serveix d'habitacle per als humans. Formada pel sostre i les parets que tanquen un recinte, serveix per refugiar-se de la pluja, el vent, el fred i la calor o altres inclemències meteorològiques, així com de possibles intrusos humans o animals.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) A casa pobra, qui res no hi porta, res no hi troba.[1](Empordà)
- (var.) A casa rica, qui no hi duu, no multiplica.[1](Mall.)
- A la casa d'en Cucanya, qui més hi fa més hi guanya.[2]
- Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de casa.[2]
- Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor.[2]
- Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda.[1](Val.)
- Casa composta, la mort a la porta.[1](Ribera d'Ebre)
- (var.) Casa nova, sepultura de la mort.[1](Solsona, Manresa)
- (var.) Casa adobada, la mort de l'hereu.[1](Manresa)
- (var.) Casa parada, la mort a la porta.[1](Maestrat)
- Casa de dues portes, fa de mal guardar.[3](or.)
- Casa de poc fonament, l’enderroca un xic de vent.[4]
- Casa feta, sepultura feta.[2]
- Casa humida, el metge crida.[2]
- Casa mia, per pobra que sia.[1](Mall., Men.)
- Casa obrada, vinya plantada.[1]
- Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge.[2]
- Casa per ton jeure, vinya per ton beure, i terra tota la que tu puguis veure.[1]
- Casa robada, casa assegurada.[1](Alcoi)
- Casa sense pa, infern segur.[1]
- Com que ningú em fa la llei, a casa jo sóc el rei.[2]
- De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.[5]
- El foc de casa no crema.[6]
- En casa empenyada no llueix l'anyada.[2]
- La casa és el cel d'aquest món.[1](Empordà)
- La casa on se treballa, mai hi falta pa ni palla.[1]
- L'home fa la casa, i la casa fa l'home.[1]
- (var.) Una dona fa la casa, i una dona la desfà.[1]
- La casa acabada i la bossa buidada fan l'home savi i prudent.[1](Val.)
- La casa, meva, per pobra que sia.[2]
- Més val cabana buida, que casa plena de llops.[2]
- No és boig qui torna a casa.[2]
- Petita brasa, crema una casa.[2]
- Què fer? Vendre la casa i anar a lloguer.[2]
- Qui de casa fuig, a casa torna.[1](Ribera d'Ebre, val.)
- Si vols fer casa, els comptes repassa.[1]
- Tothom vol la justícia, però no per casa seva.[2]
- Una casa pobra, una altra n'assola.[1](Urgell, Segarra)
Mites
[modifica | modifica el codi]- Quan a una casa es mor una bèstia, estalvia la mort d'una persona.[2]
- Quan entra un borinot a casa, anuncia noves. Si és de panxa blanca, són bones, si és de panxa negra, són dolentes i s'ha de matar.[2]
- Si s'escombra la casa en dia de festa anyal, s'omple de xinxes.[2]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Saura, 1884.
- ↑ Parés i Puntas, 1998.
- ↑ Pàmies; Palou; 2012, 72.
- ↑ Conca, 1988.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «casa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.
- Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.
- Saura, Santiago Ángel. Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor, 1884.