Casa

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Casa
Male Pelderijnstraat 16-18 R01.jpg
Una casa a Bruges (Bèlgica)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Una casa o habitatge és un edifici, o la part d'un edifici, que serveix d'habitacle per als humans. Formada pel sostre i les parets que tanquen un recinte, serveix per refugiar-se de la pluja, el vent, el fred i la calor o altres inclemències meteorològiques, així com de possibles intrusos humans o animals.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la casa d'en Cucanya, qui més hi fa més hi guanya.[1]
  • Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de casa.[1]
  • Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor.[1]
  • Casa feta, sepultura feta.[1]
  • Casa humida, el metge crida.[1]
  • Casa obrada, vinya plantada.[2]
  • Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge.[1]
  • Casa per ton jeure, vinya per ton beure, i terra tota la que tu puguis veure.[2]
  • Casa sense pa, infern segur.[2]
(var.) A la casa que no hi ha pa, tothom crida, tothom té raó.[2]
  • Com que ningú em fa la llei, a casa jo sóc el rei.[1]
  • El foc de casa no crema.[3]
  • En casa empenyada no llueix l'anyada.[1]
  • La casa on se treballa, mai hi falta pa ni palla.[2]
  • L'home fa la casa, i la casa fa l'home.[2]
(var.) Una dona fa la casa, i una dona la desfà.[2]

Mites[modifica | modifica el codi]

  • Quan a una casa es mor una bèstia, estalvia la mort d'una persona[1]
  • Quan entra un borinot a casa, anuncia noves. Si és de panxa blanca, són bones, si és de panxa negra, són dolentes i s'ha de matar.[1]
  • Si s'escombra la casa en dia de Festa anya, s'omple de xinxes.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Cinc mil, 1965.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Casa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.