Vés al contingut

Metge

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Doctor)
Metge
Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1632)
de Rembrandt
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un metge és la persona que té l'autorització acadèmica i legal per exercir i practicar la medicina.

  • Un bon metge val per molts homes.[1]
 — Horaci
 — Paracels
  • A cap metge li plau la salut, ni tan sols la dels seus amics.[1]
 — Michel de Montaigne
  • Els metges només han de receptar i cobrar; guarir-se o no, és cosa dels malalts.[1]
 — Molière
  • Tenen més vides sobre la seva consciència els metges, que no pas nosaltres els generals.[1]
 — Napoleó Bonaparte
  • Un metge ha d'estar sempre al peu del canó, ha d'anar a visitar el malalt encara que li falti un número per cantar bingo.[2]
Doctor Caparrós, medicina general. Capítol 5, (1979). — Joan Capri

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
«El metge ha de ser un auxiliar de la natura, no pas el seu enemic.» (Paracels)
  • A l'home, metge li cal. Al bou, menescal.[3]
  • Al metge, al confessor i a l'advocat, diga'ls sempre la veritat.[4]
  • Al metge, confessor i lletrat, parlar-li.[3]
  • Amb una poma cada dia, els metges s'estalviaria.[4]
  • Any de malalts, guany de metges.[4]
  • Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges.[3]
  • Dels errors dels metges n'estan plens els fossars.[3]
  • El consol del malalt és el metge.[5]
  • El metge vell i el barber, jove.[4]
(var.) El metge vell i l'apotecari), jove.[4]
  • El millor metge és hom mateix.[4]
  • El que el metge esguerra, ho tapa la terra.[3]
  • Els metges són com els lladres: surten quan un menys s'ho pensa.[5]
  • Mal va el malalt que fa hereu el metge.[5]
  • Metge aconductat, mor de gana o rebentat.[5]
  • Metge i confessor, ben vells.[4]
(var.) Metge i confessor, com més vells millor.[3]
  • Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora.[3]
  • Metge piadós, nafra pudenta.[5]
  • Metge vell, cirurgià jove.[4]
(var.) Metge vell, cirurgià jove i apotecari coix.[5]
(var.) Ni metge jove ni barber vell.[5]
  • No hi ha millor metge que hom mateix.[3]
  • No portes mai enganyats ni metges ni advocats.[4]
  • Peus freds i cap calent, que vingui el metge corrents.[5]
(var.) Cap fred i peus calents, que marxi el metge corrents.[5]
  • Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metge i apotecari.[3]
  • Qui té un metge, en té un, qui en té dos, en té mig, i qui en té tres, no en té cap.[4]
  • Qui gasta fulles de setge, no necessita metge.[4]
  • Qui pixa clar, no ha de menester metge.[5]
  • Tarannina tarannana, s'ha de fer lo que el metge mana.[5]
  • Un metge cura, dos espatllen i tres maten.[4]
  • Val més pagar el forner que el metge.[4]

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • Un home més o menys sabut
    que a casa alguna vegada ve
    i, per dir-nos quatre coses,
    s'ho fa pagar molt rebé.[6]
(var.) Un home més o menys savi
que a vegades a casa ve,
i per dir-nos quatre coses
s'ho fa pagar, però molt bé.[7]
(var.) Un home més o menys savi,
que a casa a vegades ve,
i per dir-vos quatre coses
s'ho fa pagar molt rebé.[8]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Arróniz Hidalgo, 1997.
  2. «Dr. Caparrós, medicina general - El doctor està malalt». Barcelona: Radiotelevisió Espanyola, 31-10-1979. [Consulta: 18 març 2012].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 1 novembre 2024].
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «metge». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Martí i Adell, 1991.
  7. Castellví, 1956.
  8. Bassols, 1994.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.