Metge

Metge

Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1632) de Rembrandt
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

Un metge és la persona que té l'autorització acadèmica i legal per exercir i practicar la medicina.

Citacions

• «Un bon metge val per molts homes.»
   — Horaci

• «El metge ha de ser un auxiliar de la natura, no pas el seu enemic.»
   — Paracels

• «A cap metge li plau la salut, ni tan sols la dels seus amics.»
   — Michel de Montaigne

• «Els metges només han de receptar i cobrar; guarir-se o no, és cosa dels malalts.»
   — Molière

• «Tenen més vides sobre la seva consciència els metges, que no pas nosaltres els generals.»
   — Napoleó Bonaparte

• «Un metge ha d'estar sempre al peu del canó, ha d'anar a visitar el malalt encara que li falti un número per cantar bingo.»
  Doctor Caparrós, medicina general. Capítol 5, (1979) — Joan Capri

Dites populars

«El metge ha de ser un auxiliar de la natura, no pas el seu enemic.» (Paracels)

• A l'home, metge li cal. Al bou, menescal.

• Al metge, al confessor i a l'advocat, diga'ls sempre la veritat.

• Al metge, confessor i lletrat, parlar-li.

• Amb una poma cada dia, els metges s'estalviaria.

• Any de malalts, guany de metges.

• Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges.

• Dels errors dels metges n'estan plens els fossars.

• El consol del malalt és el metge.

• El metge vell i el barber, jove.

(var.) El metge vell i l'apotecari), jove.

• El millor metge és hom mateix.

• El que el metge esguerra, ho tapa la terra.

• Els metges són com els lladres: surten quan un menys s'ho pensa.

• Mal va el malalt que fa hereu el metge.

• Metge aconductat, mor de gana o rebentat.

• Metge i confessor, ben vells.

(var.) Metge i confessor, com més vells millor.

• Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora.

• Metge piadós, nafra pudenta.

• Metge vell, cirurgià jove.

(var.) Metge vell, cirurgià jove i apotecari coix.

• Ni metge novell ni advocat donzell.

(var.) Ni metge jove ni barber vell.

• No hi ha millor metge que hom mateix.

• No portes mai enganyats ni metges ni advocats.

• Peus freds i cap calent, que vingui el metge corrents.

(var.) Cap fred i peus calents, que marxi el metge corrents.

• Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metge i apotecari.

• Qui té un metge, en té un, qui en té dos, en té mig, i qui en té tres, no en té cap.

• Qui gasta fulles de setge, no necessita metge.

• Qui pixa clar, no ha de menester metge.

• Tarannina tarannana, s'ha de fer lo que el metge mana.

• Un metge cura, dos espatllen i tres maten.

• Val més pagar el forner que el metge.

Endevinalles

• Un home més o menys sabut
  que a casa alguna vegada ve
  i, per dir-nos quatre coses,
  s'ho fa pagar molt rebé.

(var.) Un home més o menys savi
que a vegades a casa ve,
i per dir-nos quatre coses
s'ho fa pagar, però molt bé.

(var.) Un home més o menys savi,
que a casa a vegades ve,
i per dir-vos quatre coses
s'ho fa pagar molt rebé.

Bibliografia

• Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
• Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.