Vés al contingut

Michel de Montaigne

De Viquidites
Infotaula de personaMichel de Montaigne
Michel de Montaigne
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sent Miqueu de Montanha
28 de febrer de 1533
Mort Sent Miqueu de Montanha
13 de setembre de 1592 (59 anys)
Ocupació Filòsof, traductor, jurista, assagista, autobiògraf, polític, poeta advocat, moralista i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Michel de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer de 1533 - castell de Montaigne, Perigord, 13 de setembre de 1592), de nom real Michel Eyquem, senyor de Montaigne, fou un moralista francès.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Deixem fer a la natura, ella sap el que fa millor que no pas nosaltres.[1]
  • Els homes es llancen als braços d'estranys suports per estalviar-se els propis.[2]
  • Governar una família és gairebé tan difícil com governar tot un regne.[3]
  • La natura és eterna, no pas les coses.[1]
  • La natura no és més que una poesia enigmàtica.[1]
  • No existeix pas el present. El que anomenem present no és més que el punt d'unió del passat amb el futur.[1]
  • Tota persona ha de tenir una rebotiga on pugui ser ella mateixa sense reserves.[3]

Assaigs (1580)[modifica | modifica el codi]

(en francès) Que Philosopher, c'est apprendre a mourir
Llibre I. Capítol XIX. Que Philosopher, c'est apprendre a mourir.
  • El profit d'una persona és la pèrdua d'una altra.[5]
(en francès) Le profit de l'un est le dommage de l'autre.
Llibre I. Capítol XXI. Le profit de l'un est dommage de l'autre.
  • Els pobles educats en la llibertat i en la voluntat de governar-se ells mateixos consideren monstruosa i contra natura qualsevol altra forma d'organització. Els acostumats a la monarquia fan el mateix.[6]
(en francès) Les peuples nourris à la liberté et à se commander eux mesmes, estiment toute autre forme de police monstrueuse et contre nature : Ceux qui sont duits à la monarchie en font de mesme.
Llibre I. Capítol XXII. Sobre el costum i sobre com no es canvia fàcilment una llei rebuda.
  • S'aprèn a viure quan la vida ha passat.[5]
(en francès) On nous apprend à vivre quand la vie est passée.
Llibre I. Capítol XXV. De l'institution des enfans.
  • El contagi és molt perillós per les masses. Només pots imitar els vicis o odiar-los.[7]
(en francès) La contagion est tres-dangereuse en la presse. Il faut ou imiter les vitieux, ou les haïr
Llibre I. Capítol XXXVIII. De la solitude.
  • No hi ha pas victòria si no porta la fi de la guerra.[5]
(en francès) Ce n'est pas victoire, si elle ne met fin à la guerre.
Llibre I. Capítol XLVII. De l'incertitude de nostre jugement.
(en francès) Philosopher, c'est douter.
Llibre II. Capítol III. Coustume de l'Isle de Cea.
  • Qui tem patir, ja pateix allò que tem.[2]
(en francès) Qui craint de souffrir, il souffre déjà ce qu'il craint.
Llibre III. Capítol XIII.Sobre l'experiència.

Citacions sobre Michel de Montaigne[modifica | modifica el codi]

  • No em canso de llegir els Assaigs de Montaigne. Hi passo hores i hores de la nit, al llit. Em fan un efecte plàcid, sedant, em donen un repós deliciós.[8]
El quadern gris (OC I, 145). — Josep Pla
  • Trobo Montaigne d'una gràcia gairebé ininterrompuda, ple de continuades, inesgotables sorpreses. Una d'aquestes sorpreses prové, em sembla, del fet que Montaigne té una idea molt precisa de la insignificant posició que té l'home sobre la terra.[8]
El quadern gris (OC I, 145). — Josep Pla

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  2. 2,0 2,1 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  3. 3,0 3,1 «Michel de Montaigne». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio. [Consulta: 6 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
  4. Montaigne, Michel de. Essais. [Paris?]: P. Villey et Saulnier, 1595 [Consulta: 21 gener 2015]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Lejeune, Anthony (ed.). The concise dictionary of foreign quotations. London: Stacey London, 1998. ISBN 9780953330003 [Consulta: 1543512012]. 
  6. Ordine, 2017, p. 107-109.
  7. de Montaigne, Michel. Essays. Mundus Publishing, 1991, p. 1284 [Consulta: 28 agost 2014]. 
  8. 8,0 8,1 «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. Arxivat de l'original el 1457378619. [Consulta: 23 agost 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ordine, Nuccio. Clàssics per a la vida : una petita biblioteca ideal. Barcelona: Quaderns Crema, 2017. ISBN 9788477275800.