Ganivet
Aparença
Ganivets de cuina | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Detalls | |
Tipus | estri, bladed object (en) , stabbing weapon (en) i artefacte |
Ús | tall, col·lecció, stabbing weapon (en) i arma llancívola |
Un ganivet o coltell és un estri que s'utilitza per tallar coses. Consisteix en una fulla tallant, habitualment de metall, unida a un mànec de fusta o altre material.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Amic que no deixa i ganivet que no talla, fes-li una falla.[2]
- Home de ganivet no val un pet.[3]
- La millor ganivetada és la que a la dona i al frare és donada.[4]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Faltar-hi l'esquena d'un ganivet.[3]
- (var.) Faltar-hi un recaç de ganivet.[3]
- Faltar-hi molt poc.
- Esmolar el ganivet.
- Ser mala gent.
- Tenir més gana que un ganivet nou.[3]
- Tenir molta gana (Mall.)
- Retret a qui pretén fer creure quelcom inverosímil.
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Tinc tall
i no menjo mai.[8]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 2,0 2,1 Sevilla Muñoz; Zurdo Ruiz-Ayúcar, 2009.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ganivet». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ «Ganivet». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 29 de setembre de 2012]
- ↑ Gargallo i Gregori, Jose. «Ser gent de got i ganivet». El Refranyer, cop. 2010. [Consulta: 24 setembre 2012].
- ↑ «ganivet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ 8,0 8,1 Mil endevinalles, 1988, p. 98.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Mil endevinalles catalanes (en català). 9a edició. Barcelona: Millà, 1988 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 4). ISBN 84-7304-017-9.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 21 novembre 2024].
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.