Lluç

Lluç
	Lluç
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Definició al Viccionari
	Multimèdia a Commons
Taxonomia

El lluç (Merluccius merluccius) és una peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.

Dites populars

De gener a gener el lluç va bé.^[1]
De la llei, com la teranyina, se n'escapa el lluç i s'hi agafa la sardina.^[1]
El dilluns, a comprar lluç.^[1]
Lluç de gener val un corder.^[1]
Pel gener, el lluç és cavaller i els altres mesos també.^[1]
Quan arriba l'Ascensió, ni sardina, ni lluç, ni salmó.^[1]
Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.^[1]
Val més esser cap de lluç que cua d'austruç.^[2]

(var.) Val més ser cap d'arengada que cua de llus.^[2](Urgell, Segarra)

Val més ser cap de lluç que cua d'estruç.^[1]
Val més ser cua de lluç que cap d'estruç.^[1]

Frases fetes i locucions

Fer-la com un lluç.^[2](Benidorm)

Fer-ne una de grossa, un gran disbarat.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 ^1,8 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

Bibliografia

Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999307-333-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 ^1,8 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.

[alcover-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[1]

[2]