Porc
Aparença
|
Porc | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
| Taxonomia | |
| Espècie | Sus scrofa domesticus |
El porc (Sus scrofa domestica), també anomenat bacó quan és adult, és una subespècie domèstica del senglar. També se li sol donar el nom científic Sus scrofa scrofa, encara que alguns taxonomistes utilitzen el terme Sus domestica, reservant el de Sus scrofa pel porc senglar.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A fi de comptes, tant se val porcs com porcaters.[1]
- Al porc, si li treuen la brutícia es mor.[2]
- De porc i de senyor se n'ha de venir de mena.[3]
- El porc dóna morrades fins després de mort.[1]
- El porc gros en porta un altre al cos.[1]
- Més viciat que el cul del bacó.[1]
- No és tant el porc com el porcater.[1]
- No hi ha porc que no sia escrupolós.[1]
- Porc a fiar costa d'atàpar.[1]
- Porc a mitges, mai no és gras.[1]
- Porc de morro aixafat, prompte el tindràs engreixat.[1]
- Porc fiat, tot l'any gruny.[1]
- Qui mana a can Ribot: l'amo o el porc?[4]
Per reclamar el principi d'autoritat quan hi ha qui vol suplantar-lo.
- Si vols porc, posa-hi.[1]
- Si vols un mes bo mata el bacó.[1]
- Truges a mitges, mai no fan bons porcells.[1]
Dites relacionades amb l'alimentació
[modifica | modifica el codi]- A qui no mata porc, no se li dóna llonganissa.[5]
- El porc, sigui xic o sigui gros, vint llonganisses duu al cos.[6][1]
- Mata el porc en el creixent i cada tall valdrà per cent, mata el porc en quart minvant, tot seran ossos i sang.[7]
- Mata el porc en lluna creixent, si no vols que es torni dolent.[7]
Dites relacionades amb el santoral
[modifica | modifica el codi]- A cada porc li arriba el seu Sant Martí.[8]
- Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.[7]
- Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.[9]
- Per Sant Andreu, agafa el porc pel peu, i, si no el pots agafar, fins a Nadal deixa'l estar.[10]
- Per Sant Andreu, es venen porcs arreu.[7]
- Per Sant Andreu, mata el porc; si no està prou gras, mata'l per Sant Tomàs, i si no ho fos prou, per l'Any Nou.[10]
- Per Sant Andreu, si tens el porc gras, ja el vendràs.[7]
- Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.[5]
- Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.[7]
- Per Sant Tomàs, estira es porc es nas.[7]
- Per Sant Tomàs, estira (o agafa) el porc pel nas.[5]
- Porc fiat, gruny tot l'any.[2]
- El porc, sigui xic o gros, vuit llonganisses duu al cos.[2]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Gras com un porc.[11]
Molt gras.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Pàmies; Palou, 2012, p. 37.
- ↑ Amades i Gelats, 1980.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «porc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 juliol 2026].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Pàmies; Palou; 2012, pp192.
- ↑ Gelabert i Fiet, 1973.
- ↑ 10,0 10,1 Correas Martínez, 2003.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 195.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes (en castellà). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942 [Consulta: 1544372010].
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.