Vés al contingut

Gerani

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaGerani
Flors vermelles de gerani
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Pelargonium
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

El gerani (Pelargonium) és una planta amb flor de la família Geraniaceae, originària del sud d'Àfrica i cultivada extensament en jardineria.

  • El gerani blanc o rosa / és flor simplement gregària; / però, vermell, es proposa / un to de flor proletària.[1]
Joujou, 1933. — Francesc Almela i Vives
  • La boira creix com un pus dins un crani. / Dessota els peus, prestigis de tardor. / De sobte, tou en el matí, un fulgor: / brota en el cor de la boira un gerani.[2]
Goig del carrer. — Vicent Andrés i Estellés
  • Quan pens en ella setze canelobres s'encenen, / setze canelobres de plata / davant l'adreça blanca, amb geranis rojos.[3]
«Una adreça blanca...», a Una bella història, 1962. — Miquel Bauçà Rosselló
  • ¡Gerani vermell Meteor! I res de gerani catleia. El gerani catleia ni per emparrar no és bo. S'enfila o penja, i les fulles van amunt o avall; però mai no cobreixen el peu de la planta. Tota la vida els fuig del peu.[4]
Jardí vora el mar, 1967. — Mercè Rodoreda
  • Encara penso amb tu, quan rego els geranis i esquitxo algun vianant que bé prou s'ho mereix.[5]
«Pamela», de l'àlbum Ós Bipolar, 2016. — Quimi Portet

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Diversos autors. Antología de la poesia valenciana : (1900-1950). Segona. Valencia: E. Climent, 1980. ISBN 8475020275. 
  2. Portilla Gra, Antoni. «Poemes d'amor, de mort i de pàtria (Vicent Andrés Estellés)». Ajuntament de Godella. [Consulta: 18 setembre 2017].
  3. Bauçà, Miquel. Una Bella història. Barcelona: Óssa Menor, 1962. 
  4. Rodoreda, Mercè. Jardí vora el mar. Barcelona: Club Editor 1984, 2007. ISBN 9788473291224. 
  5. «Pamela / Quimi Portet» (en català). Viasona. [Consulta: 21 juliol 2017].