Mercè Rodoreda i Gurguí

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Mercè Rodoreda)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMercè Rodoreda i Gurguí
Rodoreda.jpg
Mercè Rodoreda
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
10 d'octubre de 1908
Mort Girona
13 d'abril de 1983 (74 anys)
Ocupació Escriptora, novel·lista, poeta, esperantista i autora
Modifica dades a Wikidata

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 — Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'amor, com més lluny més bonic.[1]
  • De vegades crec que conèixer una persona és fàcil. En un gest, en una expressió, en una passa, en un cert to de veu, en una ganyota feta quan no cal [...] em sembla veure-hi raigs de llum potents i reveladors.[2]
Book icoline.svg «Clarisme»., 1934.
  • Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.[3]
Book icoline.svg Imatges d'infantesa, 1982.
  • S'acabà la guerra, i vam haver de sortir d'Espanya. Jo, no per res, perquè jo no havia fet mai política, però el fet d'haver escrit en català, i per haver col·laborat en revistes, diguem-ne d'esquerres, etcètera, etcètera. I aconsellada per la meva mare, car me'n vaig anar pensant que al pas de tres, quatre o cinc mesos tornaria a casa meva, però després es va anar eternitzant.[4]
Book icoline.svg Entrevista A fondo (1981), 1982.
  • A Limoges van quedar-se'm un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut, fins a cinquanta anys penso conservar un cert genre fregat.[2]
Book icoline.svg Carta a Anna Murià (Bordeus), 19 de desembre de 1945.
  • I, sobretot, vull escriure, necessito escriure; res no m'ha fet tant de plaer d'ençà que sóc al món, com un llibre meu acabat d'editar i amb olor de tinta fresca.[2]
Book icoline.svg Carta a Anna Murià (Bordeus), 19 de desembre de 1945.
Book icoline.svg Plomes catalanes contemporànies, 1980.
  • Les coses importants són les que no ho semblen.[6]
Book icoline.svg Quanta, quanta guerra..., 1980.
  • Jo crec que el feminisme és com un xarampió. A l'època de les sufragistes tenia un sentit, però a l'època actual, que tothom fa el que vol, trobo que no té sentit el feminisme.[7]
Book icoline.svg Entrevista a La Vanguardia2 de juliol de 1991.
Entrevista feta per Carme Arnau i Dolors Oller el maig de 1980 a Romanyà de la Selva. Fou publicada per La Vanguardia l'any 1991

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Aloma (1938)[modifica | modifica el codi]

  • Les coses eren boniques, la vida no gaire.[8]
Book icoline.svg Aloma, 1938.
Book icoline.svg Aloma, 1938.

La Plaça del Diamant (1962)[modifica | modifica el codi]

  • La vaig escriure febrosament, com si cada dia de treball fos el darrer de la meva vida. Treballava encegada; corregia a la tarda el que havia escrit al matí, procurant que, malgrat les presses amb què escrivia, el cavall no se'm desboqués, aguantant bé les regnes perquè no es desviés del camí. […] fou una època d'una gran tensió nerviosa, que em va deixar mig malalta.[9]
Book icoline.svg Pròleg de La plaça del Diamant (26a edició).
Parlant de la creació de la Plaça del Diamant.

Mirall trencat (1974)[modifica | modifica el codi]

  • Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc...[10]
Book icoline.svg Pròleg de Mirall Trencat, 1974.

Citacions sobre Mercè Rodoreda[modifica | modifica el codi]

  • La seva pintura és com la seva literatura: procés espiritual, experimentació ètica i estètica, un conjunt d'imatges obertes de bat a bat que no deixen impertèrrita la nostra mirada, que ens toquen.[11]
Mercè Ibarz

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mercè Rodoreda, per ella mateixa». Mercè Rodoreda. Joc de Miralls. Universitat Oberta de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fundació Mercè Rodoreda. [Consulta: 30 cotubre 2008].
  3. Rodoreda Gurguí, Mercè «Imatges d'infantesa». Serra d'Or, XXIV, (1982).
  4. Mercè Rodoreda i Joaquín Soler Serrano. (1981). A fondo [Producció Televisiva]. Televisió Espanyola. Event occurs at 00:29:13 - 00:29:49.
  5. Pagès Jordà, Vicenç «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura), (31-01-2014), pàg. 3 [Consulta: 1 febrer 2014].
  6. «Mercè Rodoreda». Minimàlia. Xarxa de Mots. [Consulta: 19 setembre 2017].
  7. Oller, Dolors «L'entrevista que mai no va sortir». La Vanguardia, (Abril 1991) [Consulta: 1 desembre 2008].
  8. 8,0 8,1 Rodoreda, Merce. Aloma. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938. 
  9. Vilallonga, Mariàngela «L'eclosió literària Ginebra». Revista de Girona, Núm. 247, (2008), pàg. 77 [Consulta: 9 novembre 2008].
  10. Rodoreda, Mercè. Mirall trencat. Barcelona: Club Editor Jove, 2008, p. 36. ISBN 9788473291149. 
  11. Ada Castells. «Rodoreda, pintora». Diari Avui, 16 de desembre de 2008. Arxivat de l'original en 1244737158. [Consulta: 21-12-2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]