Mercè Rodoreda i Gurguí
 Mercè Rodoreda | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona 10 d'octubre de 1908 |
| Mort |
Girona 13 d'abril de 1983 (74 anys) |
| Ocupació | Escriptora, novel·lista, poetessa, esperantista, escriptora de contes i pintora |
| Drets d'autor | |
 Les citacions poden estar protegides per drets d'autor. | |
 | |
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 — Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «L'amor, com més lluny més bonic.»[1]
- «De vegades crec que conèixer una persona és fàcil. En un gest, en una expressió, en una passa, en un cert to de veu, en una ganyota feta quan no cal [...] em sembla veure-hi raigs de llum potents i reveladors.»[2]
«Clarisme»., 1934
- «Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.»[3] Imatges d'infantesa, 1982
- «S'acabà la guerra, i vam haver de sortir d'Espanya. Jo, no per res, perquè jo no havia fet mai política, però el fet d'haver escrit en català, i per haver col·laborat en revistes, diguem-ne d'esquerres, etcètera, etcètera. I aconsellada per la meva mare, car me'n vaig anar pensant que al pas de tres, quatre o cinc mesos tornaria a casa meva, però després es va anar eternitzant.»[4] Entrevista A fondo (1981), 1982
- «A Limoges van quedar-se'm un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut, fins a cinquanta anys penso conservar un cert genre fregat.»[2]
- «I, sobretot, vull escriure, necessito escriure; res no m'ha fet tant de plaer d'ençà que sóc al món, com un llibre meu acabat d'editar i amb olor de tinta fresca.»[2]
- «En Pedrolo no m'agrada. En Brossa? Ni que me'l regalessin.»[5] Plomes catalanes contemporànies, 1980
- «Les coses importants són les que no ho semblen.»[6] Quanta, quanta guerra..., 1980
- «Jo crec que el feminisme és com un xarampió. A l'època de les sufragistes tenia un sentit, però a l'època actual, que tothom fa el que vol, trobo que no té sentit el feminisme.»[7]Entrevista feta per Carme Arnau i Dolors Oller el maig de 1980 a Romanyà de la Selva. Fou publicada per La Vanguardia l'any 1991
Obra literària
[modifica | modifica el codi]Aloma (1938)
[modifica | modifica el codi]- «Les coses eren boniques, la vida no gaire.»[8] Aloma, 1938
La Plaça del Diamant (1962)
[modifica | modifica el codi]- «La vaig escriure febrosament, com si cada dia de treball fos el darrer de la meva vida. Treballava encegada; corregia a la tarda el que havia escrit al matí, procurant que, malgrat les presses amb què escrivia, el cavall no se'm desboqués, aguantant bé les regnes perquè no es desviés del camí. […] fou una època d'una gran tensió nerviosa, que em va deixar mig malalta.»[9] Pròleg de La plaça del Diamant (26a edició)Parlant de la creació de la Plaça del Diamant.
Mirall trencat (1974)
[modifica | modifica el codi]- «Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc...»[10] Pròleg de Mirall Trencat, 1974
Citacions sobre Mercè Rodoreda
[modifica | modifica el codi]- «La seva pintura és com la seva literatura: procés espiritual, experimentació ètica i estètica, un conjunt d'imatges obertes de bat a bat que no deixen impertèrrita la nostra mirada, que ens toquen.»[11]Mercè Ibarz
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.
- 1 2 3 «Mercè Rodoreda, per ella mateixa». Mercè Rodoreda. Joc de Miralls. Universitat Oberta de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fundació Mercè Rodoreda. Arxivat de l'original el 1370215011. [Consulta: 30 cotubre 2008].
- ↑ Rodoreda Gurguí, Mercè «Imatges d'infantesa». Serra d'Or, XXIV, (1982).
- ↑ Mercè Rodoreda i Joaquín Soler Serrano. (1981). A fondo [Producció Televisiva]. Televisió Espanyola. Event occurs at 00:29:13 - 00:29:49.
- ↑ Pagès Jordà, Vicenç «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura), (31-01-2014), pàg. 3 [Consulta: 1 febrer 2014].
- ↑ «Mercè Rodoreda». Minimàlia. Xarxa de Mots. Arxivat de l'original el 1385030245. [Consulta: 19 setembre 2017].
- ↑ Oller, Dolors «L'entrevista que mai no va sortir». La Vanguardia, (02-07-1991) [Consulta: 4 maig 2024].
- 1 2 Rodoreda, Merce. Aloma. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938.
- ↑ Vilallonga, Mariàngela «L'eclosió literària Ginebra». Revista de Girona, Núm. 247, (2008), pàg. 77 [Consulta: 9 novembre 2008].
- ↑ Rodoreda, Mercè. Mirall trencat. Barcelona: Club Editor Jove, 2008, p. 36. ISBN 9788473291149.
- ↑ Ada Castells. «Rodoreda, pintora». Diari Avui, 16-12-2008. Arxivat de l'original el 1244737158. [Consulta: 21 desembre 2008].