Mercè Rodoreda i Gurguí

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMercè Rodoreda i Gurguí
Rodoreda.jpg
Mercè Rodoreda
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
10 d'octubre de 1908
Mort Girona
13 d'abril de 1983 (74 anys)
Ocupació Escriptora, novel·lista, poeta, esperantista i autora
Modifica dades a Wikidata

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 — Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'amor, com més lluny més bonic.[1]
  • De vegades crec que conèixer una persona és fàcil. En un gest, en una expressió, en una passa, en un cert to de veu, en una ganyota feta quan no cal [...] em sembla veure-hi raigs de llum potents i reveladors.[2]
Book icoline.svg «Clarisme»., 1934.
  • Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.[3]
Book icoline.svg Imatges d'infantesa, 1982.
  • S'acabà la guerra, i vam haver de sortir d'Espanya. Jo, no per res, perquè jo no havia fet mai política, però el fet d'haver escrit en català, i per haver col·laborat en revistes, diguem-ne d'esquerres, etcètera, etcètera. I aconsellada per la meva mare, car me'n vaig anar pensant que al pas de tres, quatre o cinc mesos tornaria a casa meva, però després es va anar eternitzant.[4]
Book icoline.svg Entrevista A fondo (1981), 1982.
  • A Limoges van quedar-se'm un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut, fins a cinquanta anys penso conservar un cert genre fregat.[2]
Book icoline.svg Carta a Anna Murià (Bordeus), 19 de desembre de 1945.
  • I, sobretot, vull escriure, necessito escriure; res no m'ha fet tant de plaer d'ençà que sóc al món, com un llibre meu acabat d'editar i amb olor de tinta fresca.[2]
Book icoline.svg Carta a Anna Murià (Bordeus), 19 de desembre de 1945.
Book icoline.svg Plomes catalanes contemporànies, 1980.
  • Les coses importants són les que no ho semblen.[6]
Book icoline.svg Quanta, quanta guerra..., 1980.
  • Jo crec que el feminisme és com un xarampió. A l'època de les sufragistes tenia un sentit, però a l'època actual, que tothom fa el que vol, trobo que no té sentit el feminisme.[7]
Book icoline.svg Entrevista a La Vanguardia2 de juliol de 1991.
Entrevista feta per Carme Arnau i Dolors Oller el maig de 1980 a Romanyà de la Selva. Fou publicada per La Vanguardia l'any 1991

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Aloma (1938)[modifica | modifica el codi]

  • Les coses eren boniques, la vida no gaire.[8]
Book icoline.svg Aloma, 1938.
Book icoline.svg Aloma, 1938.

La Plaça del Diamant (1962)[modifica | modifica el codi]

  • La vaig escriure febrosament, com si cada dia de treball fos el darrer de la meva vida. Treballava encegada; corregia a la tarda el que havia escrit al matí, procurant que, malgrat les presses amb què escrivia, el cavall no se'm desboqués, aguantant bé les regnes perquè no es desviés del camí. […] fou una època d'una gran tensió nerviosa, que em va deixar mig malalta.[9]
Book icoline.svg Pròleg de La plaça del Diamant (26a edició).
Parlant de la creació de la Plaça del Diamant.

Mirall trencat (1974)[modifica | modifica el codi]

  • Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc...[10]
Book icoline.svg Pròleg de Mirall Trencat, 1974.

Citacions sobre Mercè Rodoreda[modifica | modifica el codi]

  • La seva pintura és com la seva literatura: procés espiritual, experimentació ètica i estètica, un conjunt d'imatges obertes de bat a bat que no deixen impertèrrita la nostra mirada, que ens toquen.[11]
Mercè Ibarz

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mercè Rodoreda, per ella mateixa». Mercè Rodoreda. Joc de Miralls. Universitat Oberta de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fundació Mercè Rodoreda. Arxivat de l'original en 1370215011. [Consulta: 30 cotubre 2008].
  3. Rodoreda Gurguí, Mercè «Imatges d'infantesa». Serra d'Or, XXIV, (1982).
  4. Mercè Rodoreda i Joaquín Soler Serrano. (1981). A fondo [Producció Televisiva]. Televisió Espanyola. Event occurs at 00:29:13 - 00:29:49.
  5. Pagès Jordà, Vicenç «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura), (31-01-2014), pàg. 3 [Consulta: 1 febrer 2014].
  6. «Mercè Rodoreda». Minimàlia. Xarxa de Mots. Arxivat de l'original en 1385030245. [Consulta: 19 setembre 2017].
  7. Oller, Dolors «L'entrevista que mai no va sortir». La Vanguardia, (Abril 1991) [Consulta: 1 desembre 2008].
  8. 8,0 8,1 Rodoreda, Merce. Aloma. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938. 
  9. Vilallonga, Mariàngela «L'eclosió literària Ginebra». Revista de Girona, Núm. 247, (2008), pàg. 77 [Consulta: 9 novembre 2008].
  10. Rodoreda, Mercè. Mirall trencat. Barcelona: Club Editor Jove, 2008, p. 36. ISBN 9788473291149. 
  11. Ada Castells. «Rodoreda, pintora». Diari Avui, 16 de desembre de 2008. Arxivat de l'original en 1244737158. [Consulta: 21-12-2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]