Manuel de Pedrolo i Molina

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManuel de Pedrolo i Molina
Manuel de Pedrolo- portrait.png
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement L'Aranyó
1 d'abril de 1918
Mort Barcelona
26 de juny de 1990 (72 anys)
Ocupació Periodista, poeta, escriptor, traductor i dramaturg
Modifica dades a Wikidata

Manuel de Pedrolo i Molina (L'Aranyó, 1 d'abril de 1918 Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un novel·lista, dramaturg, poeta i traductor català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Cal llegir llibres no recomanables.[1]
  • Cal protestar fins i tot quan no serveix de res.[2]
  • Convé no oblidar les realitats que no sabem.[1]
  • De nit, la lectura és més apassionada.[1]
  • De tant en tant, feu una pausa.[1]
  • Deseu-lo, però a l'abast.[1]
  • Hi ha una lectura per a cada lector.[1]
  • La televisió fa la mateixa feina que en d’altres temps ha fet la religió: crear conformitats.[2]
  • Mai no sabem si falten pàgines o en sobren.[1]

Aforismes[modifica | modifica el codi]

Relació d'aforismes que Manuel de Pedrolo volia publicar en el primer número d'una revista que duia per nom Calvet 9 –Plecs de Pedrolo–. La malaltia li ho va impedir i els aforismes foren publicats al diari Avui després de la seva mort.

Televisions
La televisió fa la mateixa feina que en d’altres temps ha fet la religió: crear conformitats.
  • Cap estil no és definitiu.[3]
  • Cobegeu els llibres del veí, si en té més.[3]
  • Després d'un llibre en ve infal·liblement un altre.[3]
  • El lector és espontàniament distret.[3]
  • El temps s'escapa i fuig amb ell mateix.[3]
  • És bo trobar-se un llibre, o trobar-hi l'altre.[3]
  • És convenient procurar-se llibres no recomanables.[3]
  • Les coses de l'esperit toquen la carn (i a la inversa).[3]
  • Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa.[3]
  • Mai no sabem si falten pàgines o si en sobren.[3]
  • No cal que les lectures siguin solitàries.[3]
  • No és indispensable que sigueu indiscrets.[3]
  • No llegiu a ritme d'escriptura.[3]
  • No llegiu entre formigues.[3]
  • No negligiu les comes.[3]
  • No oblideu que hi ha paraules naturalment en cursiva.[3]
  • Si el llibre crema, no l'apagueu.[3]
  • Sovint és aconsellable fer lectures clandestines.[3]
  • Totes les llengües són insuficients.[3]
  • Un excés de confort afavoreix el parpelleig.[3]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

  • En el curs de la meva vida he estat insultat i desposseït un cop i un altre cop, de fet ininterrompudament, en la meva condició de català.[4]
Book icoline.svg Cròniques colonials, 1982.
  • No prohibeixis, no obliguis; no permetis, tampoc, que ningú prohibeixi o obligui els altres... Només en això s'ha de ser intransigent[5]
Book icoline.svg Diari 1986.
  • La derrota només desmoralitza aquells que no saben veure-la com un entrenament de cara a una victòria futura. Però tampoc no es qüestió d'entrenar-se durant tota la vida.[6]
Book icoline.svg Diari 1987.
  • La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.[4]
Book icoline.svg Cròniques d’una ocupació, 1989.

Articles d'opinió[modifica | modifica el codi]

  • Si ens tapàvem les orelles a les declaracions i proclames dels "nostres" grans partits i obríem més els ulls a la realitat dels fets, potser veuríem que, ara, ser catalanista és una manera de renunciar a la nostra terra, els Països Catalans. No és un atzar que, entre els defensors de la independència del nostre poble, de "catalanistes" no n'hi hagi.[1]
Book icoline.svg Avui26 de maig de 1983.
  • Província és el territori administrat per un altre, la metròpolis, i formes de vida provinciana són les que se'n deriven de l'ocupació. En aquest sentit, el nostre país ha estat, és encara provincià en la mesura que acceptem la colonització sense denunciar-la.[7]
Book icoline.svg «Quan t'alliberes d'un altres, l'alliberes». Avui26 de gener de 1984.
  • Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s'ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l'espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.[8]
Book icoline.svg «Cròniques d'una ocupació (17)». Avui12 d'agost 1988.
  • Cap Estat colonial no és verament democràtic mentre conserva les seves colònies, puix només pot conservar-les per procediments antidemocràtics que fan excepcions a les llibertats dels altres.[9]
Book icoline.svg «Cròniques d'una ocupació (24)». Avui18 de novembre de 1988.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Fundació Pedrolo - citacions de Manuel de Pedrolo». Fundació Pedrolo, 2006. [Consulta: 12 març 2012].
  2. 2,0 2,1 «Casal Popular L'Arreu». Casal L'Arreu, 2013. Arxivat de l'original en 1523141587. [Consulta: 12 març 2013].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 «A l'atenció dels lectors (inèdit)». Avui, (28-06-1990) [Consulta: 16 desembre 2016].
  4. 4,0 4,1 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
  5. Pedrolo, 1998, p. 176.
  6. Pedrolo, 1999, p. 41.
  7. Pedrolo, Manuel de. «Quan t'alliberes d'un altre, l'alliberes». Avui, 26 de gener de 1984. [Consulta: 17 desembre 2016].
  8. Pedrolo, Manuel de «Cròniques d'una ocupació (17)». Avui, (12-08-1988) [Consulta: 16 desembre 2016].
  9. Pedrolo, Manuel de «Cròniques d'una ocupació (24)». Avui, (18-11-1988) [Consulta: 16 desembre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]