Montserrat Roig i Fransitorra

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMontserrat Roig i Fransitorra
Montserrat Roig.jpg
Retrat artístic de Montserrat Roig
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
13 de juny de 1946
Mort Barcelona
10 de novembre de 1991 (45 anys)
Ocupació Periodista i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 — Barcelona, 10 de novembre de 1991) fou una escriptora catalana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Cada dia, cada minut, algú se’n va i amb ell se’n va una part del món.[1]
Book icoline.svg Un pensament de sal, un pessic de pebre, 1992.
  • La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini.[2]
  • Si això hagués estat una literatura normal, als joves no ens haurien afalagat tant.[3]
Book icoline.svg Plomes catalanes contemporànies, 1980.

El temps de les cireres (1977)[modifica | modifica el codi]

  • Si t'adones que una persona té mans és que les té boniques.[4]
Book icoline.svg El temps de les cireres. 2a part, 1977.

El cant de la joventut (1989)[modifica | modifica el codi]

  • El cinema no ha inventat res. Només aspira les frases que volten per l'aire.[4]
Book icoline.svg El cant de la joventut. Cap. I. «Mar», 1989.
  • De vegades l'amor neix de l'enveja.[4]
Book icoline.svg El cant de la joventut. Cap. I. «Mar», 1989.
Book icoline.svg El cant de la joventut. Cap. III, 1989.
  • Quan ets, per un instant, el centre d'algú, aquest instant és converteix en etern.[4]
Book icoline.svg El cant de la joventut. Cap. III, 1989.

Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida publicat l'any 1991:

  • Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, després ho esculls.[5]
Book icoline.svg Advertiment als lectors.
Book icoline.svg Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
  • L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.[5]
Book icoline.svg Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
  • Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.[5]
Book icoline.svg El nom de les coses.
  • El senyoriu, encara que vagi canviant de llenguatge i de formes, és etern.[5]
Book icoline.svg Les coses mai no van ser així.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Montserrat Roig». Minimalia.net, 2007-. [Consulta: 31 octubre 2016].
  2. Badia, Montse. «Crítiques, aplaudiments i bons desitjos». bonart, (26-12-2013) [Consulta: 21 febrer 2014].
  3. Pagès Jordà, Vicenç. «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura). Barcelona: Grup Hermes, 31 de gener de 2014. [Consulta: 1 febrer 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Vallverdú-Pavia, 2002, p. 184-185.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Roig, 1991.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810. 
  • Vallverdú, Rosa (ed.); Pavia, Raimon (ed.). Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429749934.