Cinema

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Cinema
Cinemaaustralia.jpg
Una sala de cinema d'Australia
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El cinema (del grec kíνημα, moviment) o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer pel·lícules cinematogràfics. Es tracta d'aprofitar la il·lusió de moviment produïda pel visionat d'imatges fixes, però que canvien molt ràpidament. En el cinema aquestes imatges es projecten sobre una pantalla en un ambient de penombra o foscor. Aquestes imatges fixes s'han enregistrat prèviament sobre una pel·lícula de cel·luloide, l'una a continuació de l'altra. En el cinema modern hom projecta les imatges fixes habitualment a una freqüència de 24 fotogrames per segon.

Citacions[modifica | modifica el codi]

(en anglès) Film is one of the three universal languages... the other two: mathematics and music.
Book icoline.svg  — Frank Capra
  • La fotografia és la veritat, i el cinema és la veritat 24 vegades per segon.[2]
(en francès) La photographie c'est la vérité. Et le cinéma c’est vingt-quatre fois la vérité par seconde.
Book icoline.svg Le Petit Soldat (pel·lícula), 1960. — Jean-Luc Godard
  • El cinema és una feina neuròtica. És anormal en qualsevol procés creatiu que conec.[1]
(en anglès) Filmmaking is a neurotic job; it's abnormal to every creative process I know.
Book icoline.svg Entrevista a Film Makers on Film Making, 1983. — Ingmar Bergman
  • El cinema ens ha ensenyat a mirar.[3]
Book icoline.svg Anafil, 1987. — Joan Brossa
  • El cinema no ha inventat res. Només aspira les frases que volten per l'aire.[4]
Book icoline.svg El cant de la joventut. Cap. I. «Mar», 1989. — Montserrat Roig
  • En el teatre, hi ha 1500 càmeres rodant al mateix temps, al cinema només n'hi ha una.[1]
(en anglès) In the theatre there are 1,500 cameras rolling at the same time — in the cinema there is only one.
Book icoline.svg Orson Welles. The Road to Xanadu, 1996. — Orson Welles
  • Els problemes del cinema tenen que veure també amb la seva qualitat.[5]
(en castellà) Los problemas del cine tienen que ver también con su calidad.
Book icoline.svg Declaracions, 8 d'octubre de 2013.
  • Només hi han dues classes de cinema, l'honest i el deshonest.[6]
(en castellà) Solo hay dos clases de cine, el honesto y el deshonesto.
Book icoline.svg «Jot Down», a El País, març de 2015. — Juan Antonio Bayona
  • L'espectador de cinema és el gran voyeur de la intimitat, de la intimitat de gent que no coneix, d'ombres en una pantalla.[7]
(en castellà) El espectador de cine es el gran voyeur de la intimidad, de la intimidad de gente que no conoce, de sombras en una pantalla.
Book icoline.svg «Jot Down», a El País, maig de 2015. — Isabel Coixet
  • En el cinema la classe mitjana està en perill d'extinció.[8]
Book icoline.svg Entrevista a Play28 de novembre de 2014. — Terry Gilliam

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Ringler, 2000.
  2. Ratcliffe, 2017.
  3. Brossa, 1987, p. 219.
  4. Vallverdú-Pavia, 2002, p. 184-185.
  5. «'Montorismos': 23 frases polémicas del ministro de Hacienda». El Huffington Post. Madrid: España Prisa Noticias, 7 de desembre de 2013. [Consulta: 24 desembre 2013].
  6. García Ramón, Toni. «Juan Antonio Bayona: «Solo hay dos clases de cine, el honesto y el deshonesto»». Jot Doown, El País, (març 2015) [Consulta: 5 febrer 2017].
  7. Díaz Caviedes, Rubén. «Isabel Coixet: «El espectador de cine es el gran voyeur de la intimidad»». Jot Down Cultural Magazine. [Consulta: Jot Down, El País].
  8. Yáñez, Manu. «Terry Gilliam: “La classe mitjana del cinema està en perill d’extinció”». Play. Ara, 28 de novembre de 2014. [Consulta: 28 desembre 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]