Joan Brossa i Cuervo

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Joan Brossa)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Brossa i Cuervo
FotoBrossa.jpg
Joan Brossa (1998)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
19 de gener de 1919
Mort Barcelona
30 de desembre de 1998 (79 anys)
Ocupació Poeta, dramaturg, escriptor, guionista, dissenyador gràfic, gravador, escultor, visual poet (en) Tradueix i artista gràfic
Modifica dades a Wikidata

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 — Barcelona, 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis...). És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

Citacions[modifica | modifica el codi]

El saltamartí (1969)[modifica | modifica el codi]

  • Aquest vers és el present / el vers que heu llegit ja és el passat.[1]
Book icoline.svg "El temps", p. 17.
  • Ah! On comença un poema / i on acaba?[1]
Book icoline.svg "Halo", p. 119.

Vivàrium (1972)[modifica | modifica el codi]

  • Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt.[2]
Book icoline.svg Vivàrium, 1972.
  • Escoltar música m'estimula més que no pas llegir.[2]
Book icoline.svg "Fases", p. 107.
Book icoline.svg Vivàrium, p. 107.
  • Si no pogués escriure, als moments d'eufòria seria guerriller, als de passivitat prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses.[2]
Book icoline.svg Vivàrium, p. 108.

Anafil (1987)[modifica | modifica el codi]

  • La màgia —que no és sinó un altre nom de la poesia— sempre ha servit per invocar misterioses relacions; ens remetem als orígens.[3]
Book icoline.svg "De la bruixeria blanca", p. 133.
  • No oblideu aquesta regla: la presdigitació és l'únic art en què l'espectador ignorant és més difícil d'enganyar que no pas l'intel·ligent, pel fet que, a cada joc, hi veu un repte al seu cervell.[3]
Book icoline.svg "Hausson", p. 207.
  • L'art de la màgia és poesia en marxa.[3]
Book icoline.svg Anafil, p. 207.
Book icoline.svg Anafil, p. 219.

Poemes de seny i cabell (1977)[modifica | modifica el codi]

  • A fora, les fulles van murmurejant. / El poeta calla el que no entendríeu. Cau de poemes.[4]
Book icoline.svg "Poemes civils", p. 283.
  • Amor, / en aquest poema / no existeix el temps: / tot el curs de l'Univers / s'hi dóna a la vegada[4]
Book icoline.svg "Poemes civils", p. 417.
  • Molt diré / callant en aquest poema. // Que el silenci s'emporti la paraula / a la profunditat.[4]
Book icoline.svg "Poemes civils", p. 460.
  • Amor, / aquest poema / et posa als llavis precisament el / mot que no ha de ser callat. Els ulls i les orelles del poeta[4]
Book icoline.svg Poemes de seny i cabell, p. 511.

Passat festes (1995)[modifica | modifica el codi]

Joan Brossa (1990)
La societat no et donarà la raó, però el temps sí.
  • La societat no et donarà la raó, però el temps sí.[5]
Book icoline.svg "Veu armada", p. 64.
  • —I l'art? —La unitat de contraris.[5]
Book icoline.svg "Contra corrent", p. 99.
  • I començo a lluitar amb les paraules a mesura que escric el que recordo.[5]
Book icoline.svg "Tot fent camí", p. 108.
  • L'infinit el portem a dintre.[5]
Book icoline.svg "Analogisme", p. 138.
  • Jo estic seriós, però veig la rialla del mirall.[5]
Book icoline.svg "J. B.", p. 147.

Poesia i prosa (1995)[modifica | modifica el codi]

  • Quan parlo, duc l'amor a la saliva.[6]
Book icoline.svg "Vida meva", p. 92.
  • En una societat lliure tothom hauria de tenir la possibilitat de girar les cartes i penjar la disfressa.[6]
Book icoline.svg "No sé per què", p. 214.

El dia a dia : 1988-1992 (2007)[modifica | modifica el codi]

  • Cal sortir del ramat amb valentia, que del poder en neixen tots els mals. «Fugitius d'una cafrada.[7]
Book icoline.svg El dia a dia, p. 21.
  • Faria bombolles de sabó i, una vegada enlaire, en trauria flors.[7]
Book icoline.svg "Intermedi (Proposta)", p. 86.
Book icoline.svg "Símbols enllà", p. 130.
  • Els paisatges són estats d'ànim i el temps és un desdoblament de la Història.[7]
Book icoline.svg "Traient el foc a llum", p. 140.

Joan Brossa oblidar i caminar (1992)[modifica | modifica el codi]

  • La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació.[8]
Book icoline.svg Joan Brossa oblidar i caminar, 1992.
  • L'art i la cultura requereixen la gent cal que tingui són fenòmens que un mínim d'esforç, preparació o propensió.[8]
Book icoline.svg Joan Brossa oblidar i caminar, 1992.
  • Jo era un ull que veia però no mirava. I tot procés ha estat de reeixir a saber mirar, reeixir en l'empresa de penetrar les coses.[8]
Book icoline.svg Joan Brossa oblidar i caminar, 1992.

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Entre / les lletres de l'abecedari encara resta molt per descobrir.[9]
Book icoline.svg 1986.

Compromís social[modifica | modifica el codi]

  • La censura ha suprimit nou poemes: / senyal que la resta no valien res.[10]

Reflexió vital[modifica | modifica el codi]

  • Jo mateix sóc un altre. M'anomeneu i m'anomeno.[11]
  • Arma el teu arc, / que el temps és curt i el drac molt llarg.[11]
  • Tot és postís, / Però tinc fam de viure endins i enfora.[12]
  • Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida.[13]

Amor[modifica | modifica el codi]

  • El meu amor és un mot vibrant a través del bosc.[14]
  • Només quan tanco els ulls comences a existir.[15]

Cinema i art[modifica | modifica el codi]

  • Picasso és el creador que ha plantat més arbres fruiters sense fatiga mental.[16]
  • Creador del seu propi llenguatge, Miró no deixa de tenir els peus a terra en traçar el vol dels ocells.[17]
  • Jo sóc partidari d'un art de síntesi, d'un art ràpid i intens.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Brossa, Joan. El saltamartí. Barcelona: Llibres de Sinera, 1969 (Ocnos ; 1). 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Brossa, Joan. Vivàrium. Barcelona: Edicions 62, 1972. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Brossa, Joan. Anafil : textos esparsos (1971-1986) continuació de Vivàrium. Barcelona: Edicions 62, 1987 (L'Alzina ; 16. Sèrie literatura). ISBN 8429725768. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Brossa, Joan. Poemes de seny i cabell : triada de llibres : 1957-1963. Barcelona: Ariel, 1977 (Cinc d'oros ; 7). ISBN 8434450582. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Brossa, Joan. Passat festes. Barcelona: Empúries, 1995 (Migjorn ; 25). ISBN 8475964788. 
  6. 6,0 6,1 Fuster, Joan. Poesia i prosa. València: Tres i Quatre, 1995 (L'Estel (Eliseu Climent) ; 16). ISBN 8475024310. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Brossa, Joan. El dia a dia (1988-1992). Barcelona: Edicions 62, 2007. ISBN 9788429758153. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Coca, Jordi. Joan Brossa oblidar i caminar. Barcelona: La Magrana, 1992. ISBN 8474106176. 
  9. “Abecedari” Els poemes, Genèric, 1993, pàg. 4
  10. Askatasuna, Alta-Fulla, Barcelona, 1983, pàg. 229
  11. 11,0 11,1 «Codolada» Poemes d'anada i de tornada, Pre-Textos – Perda de toc, València, 1995, pàg.49
  12. «Hora 0.» El pedestal són les sabates [dins Poesia rasa], Ariel, Esplugues de Llobregat, 1970, pàg. 392
  13. “Epíleg” La clau a la boca, Barcelona: Ed. Barcanova, 1997, pàg.89
  14. «Oda.» Festa [dins Poesia rasa], Ariel, Esplugues de Llobregat, 1970, pàg. 341
  15. «Elegia.» Festa [dins Poesia rasa], Ariel, Esplugues de Llobregat, 1970, pàg. 347
  16. “L'obra de Picasso o el calendari de la llibertat” U no és ningú [dins Prosa completa i textos esparsos], RBA – La Magrana, Barcelona, pàg. 213
  17. “Miró, sempre” Anafil [dins Prosa completa i textos esparsos], RBA – La Magrana, Barcelona, 2013, pàg. 698
  18. “L'enigma de Joan Brossa”, diari Avui, 21 de juny de 1987

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]