Joan Brossa i Cuervo

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Joan Brossa)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Brossa i Cuervo
FotoBrossa.jpg
Joan Brossa (1998)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
19 de gener de 1919
Mort Barcelona
30 de desembre de 1998
Ocupació poeta, dramaturg, escriptor, guionista i dissenyador gràfic
Modifica dades a Wikidata

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 — Barcelona, 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis...). És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

Citacions[modifica | modifica el codi]

El saltarmartí (1969)[modifica | modifica el codi]

  • Aquest vers és el present / el vers que heu llegit ja és el passat.[1]
Book icoline.svg "El temps", p. 17.
  • Ah! On comença un poema / i on acaba?[1]
Book icoline.svg "Halo", p. 119.

Vivàrium (1972)[modifica | modifica el codi]

  • Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt.[2]
Book icoline.svg Vivàrium, 1972.
  • Escoltar música m'estimula més que no pas llegir.[2]
Book icoline.svg "Fases", p. 107.
Book icoline.svg Vivàrium, p. 107.
  • Si no pogués escriure, als moments d'eufòria seria guerriller, als de passivitat prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses.[2]
Book icoline.svg Vivàrium, p. 108.

Anafil (1987)[modifica | modifica el codi]

  • La màgia —que no és sinó un altre nom de la poesia— sempre ha servit per invocar misterioses relacions; ens remetem als orígens.[3]
Book icoline.svg "De la bruixeria blanca", p. 133.
  • No oblideu aquesta regla: la presdigitació és l'únic art en què l'espectador ignorant és més difícil d'enganyar que no pas l'intel·ligent, pel fet que, a cada joc, hi veu un repte al seu cervell.[3]
Book icoline.svg "Hausson", p. 207.
  • L'art de la màgia és poesia en marxa.[3]
Book icoline.svg Anafil, p. 207.
  • El cinema ens ha ensenyat a mirar.[3]
Book icoline.svg Anafil, p. 219.

Poemes de seny i cabell (1977)[modifica | modifica el codi]

  • A fora, les fulles van murmurejant. / El poeta calla el que no entendríeu. Cau de poemes.[4]
Book icoline.svg "Poemes civils", p. 283.
  • Amor, / en aquest poema / no existeix el temps: / tot el curs de l'Univers / s'hi dóna a la vegada[4]
Book icoline.svg "Poemes civils", p. 417.
  • Molt diré / callant en aquest poema. // Que el silenci s'emporti la paraula / a la profunditat.[4]
Book icoline.svg "Poemes civils", p. 460.
  • Amor, / aquest poema / et posa als llavis precisament el / mot que no ha de ser callat. Els ulls i les orelles del poeta[4]
Book icoline.svg Poemes de seny i cabell, p. 511.

Passat festes (1995)[modifica | modifica el codi]

Joan Brossa (1990)
La societat no et donarà la raó, però el temps sí.
  • La societat no et donarà la raó, però el temps sí.[5]
Book icoline.svg "Veu armada", p. 64.
  • —I l'art? —La unitat de contraris.[5]
Book icoline.svg "Contra corrent", p. 99.
  • I començo a lluitar amb les paraules a mesura que escric el que recordo.[5]
Book icoline.svg "Tot fent camí", p. 108.
  • L'infinit el portem a dintre.[5]
Book icoline.svg "Analogisme", p. 138.
  • Jo estic seriós, però veig la rialla del mirall.[5]
Book icoline.svg "J. B.", p. 147.

Poesia i prosa (1995)[modifica | modifica el codi]

  • Quan parlo, duc l'amor a la saliva.[6]
Book icoline.svg "Vida meva", p. 92.
  • En una societat lliure tothom hauria de tenir la possibilitat de girar les cartes i penjar la disfressa.[6]
Book icoline.svg "No sé per què", p. 214.

El dia a dia : 1988-1992 (2007)[modifica | modifica el codi]

  • Cal sortir del ramat amb valentia, que del poder en neixen tots els mals. «Fugitius d'una cafrada.[7]
Book icoline.svg El dia a dia, p. 21.
  • Faria bombolles de sabó i, una vegada enlaire, en trauria flors.[7]
Book icoline.svg "Intermedi (Proposta)", p. 86.
Book icoline.svg "Símbols enllà", p. 130.
  • Els paisatges són estats d'ànim i el temps és un desdoblament de la Història.[7]
Book icoline.svg "Traient el foc a llum", p. 140.

Joan Brossa oblidar i caminar (1992)[modifica | modifica el codi]

  • La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació.[8]
Book icoline.svg Joan Brossa oblidar i caminar, 1992.
  • L'art i la cultura requereixen la gent cal que tingui són fenòmens que un mínim d'esforç, preparació o propensió.[8]
Book icoline.svg Joan Brossa oblidar i caminar, 1992.
  • Jo era un ull que veia però no mirava. I tot procés ha estat de reeixir a saber mirar, reeixir en l'empresa de penetrar les coses.[8]
Book icoline.svg Joan Brossa oblidar i caminar, 1992.

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Entre / les lletres de l'abecedari encara resta molt per descobrir.[9]
Book icoline.svg 1986.

Compromís social[modifica | modifica el codi]

  • La censura ha suprimit nou poemes: / senyal que la resta no valien res.[10]

Reflexió vital[modifica | modifica el codi]

  • Jo mateix sóc un altre. M'anomeneu i m'anomeno.[11]
  • Arma el teu arc, / que el temps és curt i el drac molt llarg.[11]
  • Tot és postís, / Però tinc fam de viure endins i enfora.[12]
  • Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida.[13]

Amor[modifica | modifica el codi]

  • El meu amor és un mot vibrant a través del bosc.[14]
  • Només quan tanco els ulls comences a existir.[15]

Cinema i art[modifica | modifica el codi]

  • Picasso és el creador que ha plantat més arbres fruiters sense fatiga mental.[16]
  • Creador del seu propi llenguatge, Miró no deixa de tenir els peus a terra en traçar el vol dels ocells.[17]
  • Jo sóc partidari d'un art de síntesi, d'un art ràpid i intens.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Brossa, Joan. El saltamartí. Barcelona: Llibres de Sinera, 1969 (Ocnos ; 1). 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Brossa, Joan. Vivàrium. Barcelona: Edicions 62, 1972. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Brossa, Joan. Anafil : textos esparsos (1971-1986) continuació de Vivàrium. Barcelona: Edicions 62, 1987 (L'Alzina ; 16. Sèrie literatura). ISBN 8429725768. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Brossa, Joan. Poemes de seny i cabell : triada de llibres : 1957-1963. Barcelona: Ariel, 1977 (Cinc d'oros ; 7). ISBN 8434450582. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Brossa, Joan. Passat festes. Barcelona: Empúries, 1995 (Migjorn ; 25). ISBN 8475964788. 
  6. 6,0 6,1 Fuster, Joan. Poesia i prosa. València: Tres i Quatre, 1995 (L'Estel (Eliseu Climent) ; 16). ISBN 8475024310. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Brossa, Joan. El dia a dia (1988-1992). Barcelona: Edicions 62, 2007. ISBN 9788429758153. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Coca, Jordi. Joan Brossa oblidar i caminar. Barcelona: La Magrana, 1992. ISBN 8474106176. 
  9. “Abecedari” Els poemes, Genèric, 1993, pàg. 4
  10. Askatasuna, Alta-Fulla, Barcelona, 1983, pàg. 229
  11. 11,0 11,1 «Codolada» Poemes d'anada i de tornada, Pre-Textos – Perda de toc, València, 1995, pàg.49
  12. «Hora 0.» El pedestal són les sabates [dins Poesia rasa], Ariel, Esplugues de Llobregat, 1970, pàg. 392
  13. “Epíleg” La clau a la boca, Barcelona: Ed. Barcanova, 1997, pàg.89
  14. «Oda.» Festa [dins Poesia rasa], Ariel, Esplugues de Llobregat, 1970, pàg. 341
  15. «Elegia.» Festa [dins Poesia rasa], Ariel, Esplugues de Llobregat, 1970, pàg. 347
  16. “L'obra de Picasso o el calendari de la llibertat” U no és ningú [dins Prosa completa i textos esparsos], RBA – La Magrana, Barcelona, pàg. 213
  17. “Miró, sempre” Anafil [dins Prosa completa i textos esparsos], RBA – La Magrana, Barcelona, 2013, pàg. 698
  18. “L'enigma de Joan Brossa”, diari Avui, 21 de juny de 1987

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]