Llaurador

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Llaurador
Patates 78. jpg 11.jpeg
Llaurador
Projectes germans
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

Un llaurador és una persona que es dedica a llaurar la terra.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A l'alcalde de València, quan volen els llauradors, li fan pedre la paciència, i pendre prou malhumor.[1]
  • Bollo de llaurador i pastilla de frare, en la paret que es clave.[2]
  • De l'Horta soc llauradora, en Alboraia naixcuda, i cansada estic d'anar per als cucs a pelar fulla.[3]
Dita popular Fa referència a la industria domèstica tradicional del cuc de seda.
  • El llaurador, de bona gana ho dóna.[2]
  • En l'horta de Xirivella tinc un llaurador amic a qui regalí una rella, i agraït, el pobre xic, me donà una cantarella.[4]
  • Llauradora d'Alboraia, torneu a vendre al Mercat, que l'alcalde diu que ara vos ho farà més barat.[3]
Dita popular Fa referència a una vaga de venedors al mercat de València que es produí el 1882.
(var.) Llaurador ressagat, mai ix d'empenyat.[2](val.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Si la Murta s'emborrasca i el Matamon fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell.[7]
(var.) Si Matamon s'encabota i Corbera fa capell, llaurador que vas a l'horta, pica espart i fes cordell, també de la Ribera.[8]

Cançons populars[modifica | modifica el codi]

  • L'entrà de la murta és / un carro ple de flocs, / un llaurador cantant / i un atre tirant flors.[10](català arcaic)
  • Lo meu pare quan llauraba / Feya aixis / Feya aixis; / ... / Treballéu, treballéu / Que la cibada culliréu.[11](català arcaic)
Book icoline.svg Lo llaurador.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sanchis Guarner, 1983, p. 65-72, Vol. 4. Sector central litoral.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llaurador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 Sanchis Guarner, 1983, p. 50-51, Vol. 4. Sector central litoral.
  4. Sanchis Guarner, 1983, p. 140-141, Vol. 2. Sector septentrional.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Alberòla Serra, 1928.
  6. «Dites», 23 de juny de 2008. [Consulta: 9 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  7. Piera, Emili. «Simplemente, Benimodo». El Mercantil Valenciano, 13 de febrer de 2013. [Consulta: 9 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  8. Chiva, Ismael. «El vocabulari de la natura: Capell». Camins en la natura, 30 de desembre de 2014. [Consulta: 9 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «tramuntana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «murtra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Vidal, 1887, p. 15.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alberòla Sèrra, Estanislau. Refraner valencià (en català). València: Arte y letras, 1928. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 

[Enllaç no actiu]