Carro
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Carro australià | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un carro és un vehicle per a transportar càrrega o persones que consisteix en un marc o caixa proveït d'una perxa o de dues vares on van enganxats els animals, muntat sobre un eix o fusell de ferro amb dues rodes, que pot ser de tracció humana o animal.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- Carros de rei, llebres agafen.[1]
- El qui té carro i muller, mai li faltarà que fer.[2]
- Els carros no coneixen l'amo.[1]
- Para el carro![3]
- Perquè el carro marxi, cal untar les rodes.[3]
- Qui el carro unta, els dits ajunta.[1]
- Rams mullats, els carros carregats.[4]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- Anar el carro pel pedregar.[1]
No actuar per la via correcta; anar quelcom malament.
No actuar per la via correcta; anar quelcom malament.- Conèixer els coixos dalt un carro.[1]
- Persona perspicaç, que no es deixa enganyar amb facilitat.
- Deixar córrer el carro.[1]
- Despreocupar-se d'un assumpte i permetre'n que progressi sense cap atenció.
- Passar el carro d'En Dalmau.[1]
- Tronar.
- Saber per on va el carro.[1]
- Gestionar els negocis amb habilitat.
- Treure es carro.[1]
- Superar una situació de dificultat.
- Untar el carro.[1]
- Recompensar o incentivar algú econòmicament per guanyar-se la seva voluntat.
- Voler pujar al cel amb carro envelat.[1]
- Voler fer-se ric sense treballar o fent el gandul.
Endevinalles[modifica | modifica el codi]
- Té braços i no és persona,
té sola i no és sabater,
té ferro i no és ferrer,
té fusta i no és fuster,
té escala i no és cap trona.[5][6]
- En què s'assemblen les llevadores als carros?[5]
- Ambdós bolquen
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Carro». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 3,0 3,1 «Carro». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ «Rams (Diumenge de —)». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 17 setembre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Amades, 1982.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.