Vés al contingut

Sermó

De Viquidites
Sermó
Sermó de Sant Joan Baptista de Rembrandt
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A Alió, gent de poca devoció; més s'estimen bona taula que un bon sermó.[1]
(var.) Els d'Alió, s'estimen més un plat d'olla que no un sermó.[2]
(var.) Gent d'Alió, gent de bona olla i poc sermó.[1]
(var.) Gent d'Alió no fan bona professó; més s'estimen bona taula que un sermó.[1]
(var.) Per la Pasqua de Resurrecció, ni peixó ni sermó.[9]
  • En temps de melons, curts els sermons.[10](Val.)Viquidites:Abreviacions
(var.) En temps de melons, pocs sermons.[10](Vinaròs, Mall.)Viquidites:Abreviacions
(var.) En temps de melons, ni missa llarga ni sermons.[10](Sueca)Viquidites:Abreviacions

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 Amades i Gelats, 2001, p. 21.
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Alió». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Pàmies i Riudor, Víctor «Festa». Refranyer temàtic, (17-07-2009) [Consulta: 26 octubre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sermó». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Sanchis Guarner, 1982, p. 75, Vol. 2. Sector septentrional.
  6. Sanchis Guarner, 1983, p. 26, Vol. 5. Sector central interior.
  7. 7,0 7,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
  8. Pàmies i Riudor, Víctor «Nomdenoia» (en català). RRRMagazín, (30-03-2013) [Consulta: 19 abril 2017].
  9. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 4 abril 2017].
  10. 10,0 10,1 10,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «meló». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Sanchis Guarner, 1983, p. 109, Vol. 5. Sector central interior.
  12. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «figa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  13. Sanchis Guarner, 1983, p. 110, Vol. 5. Sector central interior.
  14. Parés i Puntas, 1999.
  15. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «infern». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.