Benicarló és un municipi valencià del Baix Maestrat.
A Benicarló tots tenen cara de bacó : lo burre, lo matxo i lo sinyor retor.
A Binicarló fan festes i baixen tots los fadrins ; acaminen com a bèsties, relinxen com a rossins.
A Càlig són lleganyosos , i a Cervera són garruts, a Benicarló, rabiosos, i a La Salzadella , llanuts.
Benicarló, gran olla i xic sermó .
Benicarló i Vinaròs , Càlig i La Salzadella , per a vore xiques guapes no hi ha poble com Morella .
De les ales d'un mosquit se n'ha fundat Castelló , i de les retalladures, Alcalà i Benicarló.[3]
Els vinarossencs van a Benicarló en cotxes per demanar préstecs. Els benicarlandos van a Vinaròs en carros per a cobrar-los.[4]
Encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba , a Benicarló la col i a Peníscola la bleda .
Los de Binicarló són macarroners.
El malnom "macarroner" significa persona bruta, que porta mocs.
Ni rei ni guerra passen per la teua terra.
Vinaròs , Benicarló, tot a vora de Marina, les fadrines van que rabien per dur roba de botiga.
A Alcalà són gaspatxeros, Santa Malena fogueros, Paniscla panisclans i a Benicarló llanceros[5]
↑ Sanchis Guarner , Manuel «Locucions tòpiques valencianes » ( PDF ). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura , Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
↑ Gargallo i Gregori , José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir ». L'autor, 2010-. [Consulta: 9 desembre 2023].
↑ Pàmies , Víctor «Refranys dels pobles dels Països Catalans ». Estudis Romànics , 38, (2016), pàg. 269-274 [Consulta: 1535626870].