Benicarló

Benicarló és un municipi valencià del Baix Maestrat.

Dites populars

A Benicarló tots tenen cara de bacó: lo burre, lo matxo i lo sinyor retor.^[1]
A Binicarló fan festes i baixen tots los fadrins; acaminen com a bèsties, relinxen com a rossins.^[1]
A Càlig són lleganyosos, i a Cervera són garruts, a Benicarló, rabiosos, i a La Salzadella, llanuts.^[2]
Benicarló, gran olla i xic sermó.^[1]
Benicarló i Vinaròs, Càlig i La Salzadella, per a vore xiques guapes no hi ha poble com Morella.^[2]
De les ales d'un mosquit se n'ha fundat Castelló, i de les retalladures, Alcalà i Benicarló.^[3]
Els vinarossencs van a Benicarló en cotxes per demanar préstecs. Els benicarlandos van a Vinaròs en carros per a cobrar-los.^[4]
Encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba, a Benicarló la col i a Peníscola la bleda.^[2]
Los de Binicarló són macarroners.^[1]

El malnom "macarroner" significa persona bruta, que porta mocs.

Ni rei ni guerra passen per la teua terra.
Vinaròs, Benicarló, tot a vora de Marina, les fadrines van que rabien per dur roba de botiga.^[2]
A Alcalà són gaspatxeros, Santa Malena fogueros, Paniscla panisclans i a Benicarló llanceros^[5]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Sanchis Guarner, 1982, p. 75, Vol. 2. Sector septentrional.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 novembre 2024].
↑ Pàmies i Riudor, Víctor «Refranys dels pobles dels Països Catalans». Estudis Romànics, Vol. 38, (2016), pàg. 269-274 [Consulta: 31 març 2024].

Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.