Benicarló
 Ajuntament de Benicarló | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Benicarló és un municipi valencià del Baix Maestrat.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A Benicarló tots tenen cara de bacó: lo burre, lo matxo i lo sinyor retor.[1]
- A Binicarló fan festes i baixen tots los fadrins; acaminen com a bèsties, relinxen com a rossins.[1]
- A Càlig són lleganyosos, i a Cervera són garruts, a Benicarló, rabiosos, i a La Salzadella, llanuts.[2]
- Benicarló, gran olla i xic sermó.[1]
- Benicarló i Vinaròs, Càlig i La Salzadella, per a vore xiques guapes no hi ha poble com Morella.[2]
- De les ales d'un mosquit se n'ha fundat Castelló, i de les retalladures, Alcalà i Benicarló.[3]
- Els vinarossencs van a Benicarló en cotxes per demanar préstecs. Els benicarlandos van a Vinaròs en carros per a cobrar-los.[4]
- Encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba, a Benicarló la col i a Peníscola la bleda.[2]
- Los de Binicarló són macarroners.[1]
El malnom "macarroner" significa persona bruta, que porta mocs.
- Ni rei ni guerra passen per la teua terra.
- Vinaròs, Benicarló, tot a vora de Marina, les fadrines van que rabien per dur roba de botiga.[2]
- A Alcalà són gaspatxeros, Santa Malena fogueros, Paniscla panisclans i a Benicarló llanceros[5]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sanchis Guarner, 1982, p. 75, Vol. 2. Sector septentrional.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor «Refranys dels pobles dels Països Catalans». Estudis Romànics, Vol. 38, (2016), pàg. 269-274 [Consulta: 31 març 2024].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
| |||||
