Lleganya

Lleganya
	Lleganyes d'un gat
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Definició al Viccionari

Aquesta pàgina mostra parèmies sobre la secreció sòlida que es forma al contorn dels ulls. Si cerqueu parèmies la capa fina de núvols, vegeu «llegany».

La lleganya és una secreció solidificada de moc, llàgrimes, cèl·lules i pols produïda per les glàndules sebàcies de la parpella.

Dites populars

A Càlig són lleganyosos, i a Cervera són garruts, a Benicarló, rabiosos, i a Salzadella, llanuts.^[1]
D'Albatera, lleganyosos.^[2]
D'Asp i lleganyosos.^[2]
El dormir massa cria lleganyes.^[2]
En Carlet són lleganyosos, en Algemesí, topus, en Benifaió, vellosos, i en Almussafes, traputs.^[3]
Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes.^[4] ^[5]

Qui podent escollir quelcom bo o bonic, prefereix allò lleig i dolent.

L'ensiam fa lleganyes.^[5]
L’ull s’enamora de les lleganyes.^[2]

A còpia de conviure conjuntament sorgeix l'amor.

Mostra lleganyosa, fornada dubtosa.^[2]^[5]

Quan el blat apareix de manera primerenca el mes de febrer és d'esperar una bona collita, mentre que com més tard apareix la collita és menor. També dit pels ollers quan treuen una greixonera (olla de terrissa) com a mostra per avaluar la qualitat de la fornada de terrissa.

Quatretonda la redona i Benigànim el pollós, en Albaida tot és morca i Agullent, el lleganyós.^[6]
Sant Antoni es va enamorar d’un porc i els ulls s’enamoren de lleganyes.^[2]
Ulls lleganyosos, ulls verinosos.^[2]

Frases fetes i locucions

Llevar-se les lleganyes.^[5]

Mirar o considerar quelcom adequadament.

Tindre una lleganya en l'ull.^[2]

No adonar-se de les coses en un assumpte determinat.

Referències

↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 31 desembre 2024].
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 97, Vol. 5. Sector central interior.
↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Lleganya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 181, Vol. 5. Sector central interior.

Bibliografia

Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999477-524-1] Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.

[gargallo-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 31 desembre 2024].

[FOOTNOTESanchis_Guarner198397Vol._5._Sector_central_interior-3] Sanchis Guarner, 1983, p. 97, Vol. 5. Sector central interior.

[FOOTNOTE''Cinc_mil_refranys_catalans_i_frases_fetes_populars''1965-4] Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.

[alcover-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Lleganya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTESanchis_Guarner1983181Vol._5._Sector_central_interior-6] Sanchis Guarner, 1983, p. 181, Vol. 5. Sector central interior.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]