Càlig

Càlig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Citacions

Aquests dos llocs, és a dir, el vilar de Càlig i el vilar d'Alí, amb la resta de vilarets i pous, tal com acabem d'anomenar i delimitar, us els donem a vosaltres i als vostres, i us els concedim amb tots els seus camins d'entrada i eixida, i amb tots els arbres i plantes de totes les espècies que hi ha o hi puguen haver, i amb les terres de cultiu i les incultes, els erms i els poblats...^[1]

Carta Pobla de Càlig, 1234. — Hug de Fullalquer

A la carta de població atorgada per n'Hug de Fullalquer, mestre de l'Orde de l'Hospital, a Pere de Balaguer i a Bernat de Puig per poblar el lloc.

Amunt! Gent de Càlig. Alcem-nos tots junts. / Cantem ferms est himne que, en sonar, engala els sentits. / Calijones, calijons, present i futur del poble unit.^[2]

Himne municipal, 2 de febrer de 2015.

A Càlig són lleganyosos, i a Cervera són garruts, a Benicarló, rabiosos, i a Salzadella, llanuts.^[3]
Benicarló i Vinaròs, Càlig i la Salzedella, per a vore xiques guapes no hi ha poble com Morella.^[4]
Cervera està en una costa, i Càlig en un altet; ¡Cerverina, baixa'm aigua, que m'estic, morint de set!^[4]

↑ «La Carta Pobla de Càlig». Ajuntament de Càlig. Arxivat de l'original el 1476928660. [Consulta: 19 febrer 2017].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Himne a Càlig». Ajuntament de Càlig. [Consulta: 19 febrer 2017].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
↑ ^4,0 ^4,1 Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].

Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.