Peníscola
A Alcalà són gaspatxeros, Santa Malena fogueros, Paniscla panisclans i a Benicarló llanceros.[ 1]
A la Cala són caleros i a la Ràpita són bords, a Vinaròs són borregos, i a Penyíscola, sinyors.[ 2]
A Paníscola, señores, hi han tres coses de valor, l'escala del Papa Lluna, la Font i lo Bufador.
A Paníscola, señores, hi han tres coses molt bones, la Font i lo Bufador, i la castanya ‘e les dones. Encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba , a Benicarló la col i a Peníscola la bleda .
Paníscola està murada i es fa molt de respectar; com és de pedra picada no la podem tirà al pla. (var.) pedra picada no la poden tirar al pla.
↑ Sanchis Guarner , Manuel «Locucions tòpiques valencianes » (Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura , Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].↑ Aragonés Salvat , Albert «Noms i malnoms gentilicis del Baix Ebre i del Montsià » (Butlletí Interior de la Societat Onomàstica , Núm. 79, (1997), pàg. 12-37 [Consulta: 26 setembre 2015].↑ Gargallo i Gregori , José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir ». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X Sanchis Guarner , Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres . València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674 
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
El quart vers fa referència al pentinat de les dones de Peníscola.
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
