Bou
(S'ha redirigit des de: Vaca)
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Distribució | |
 | |
 |
El bou (Bos taurus) és un mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla, de cap gros i massís, amb banyes punxegudes, recurvades enlaire i potents. La femella es diu vaca i els jóvens de menys d'un any reben el nom de vedell o vedella.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) A bou vell, muda-li l'aire i hi deixarà la pell.[2]
No es recomanable moure a les persones d'edat d'on viuen, perquè els costa adaptar-se als canvis.
- A terres estranyes, les vaques coten els bous.[3]
- El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu.[1]
- El bou li diu al xai: el meu gust no el tindràs mai.[1]
- El bou tot ho veu vermell.[1]
- El que està prop de la vaca, la mama.[3]
- Els bous veuen els homes molt més grans del que són. Per això es deixen manar per ells.[1]
- En casar-se l'home, lliguen un bou i amollen una vaca.[3]
- La tisi es cura bevent sang de bou negre.[1]
- Qui ha perdut el bou, per tot sent esquelles.[1]
- Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l'has de pasturar.[1]
- Vaca i moltó, olla de senyor.[3]
- Vaquetes i rossinyols es poden menjar tots sols.[4]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Donar la vaca.[3]
Agafar una persona pels braços, entre dos o més, i fer-li pegar culades a terra.
- Ésser una vaca sagrada.[5]
- Ésser una persona que frueix de prestigi per l'autoritat indiscutible que té en una matèria, pel seu poder simbòlic, etc.
- Fer vaca.[3]
- Fer companyia a algú, en el joc o en altres negocis, a base de repartir-se el guany per parts iguals.
- Haver-hi vaca.[3]
- En una casa, comandar-hi la dona (Mall.)
- Munyir la vaca.[3]
- Treure tot el profit possible d'alguna cosa.
- (var.) Bou, per bèstia grossa.[6]
- (var.) Empassar-se bou per bèstia grossa.[6]
- (var.) Fer passar bou per bèstia grossa.[6]
- (var.) Passa el bou per bèstia grossa.[6]
- Ser molt flexible o poc estricte; susceptibilitat d'acceptar fets greus.
- Engany matusser.
- Se'ns ha desbaratat allò que portava bon camí (Empordà).
- Anar vaguejant tot el dia d'un lloc a l'altre.
- Semblar que hagi passat el bou de Corpus.[8]
- Quan pels carrers hi ha molta bullícia de gent.
- No mocar-se i xuclar contínuament els mocs (Empordà).
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 35.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vaca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Fàbrega, 1921.
- ↑ 5,0 5,1 «vaca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 19 de febrer de 2013]
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Pàmies i Riudor, Víctor. «Bou» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Espinal, Maria Teresa. «flexible». Diccionari de sinònims de frases fetes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 desembre 2024].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Fàbrega, Jaume. 100 refranys sobre el menjar i el beure. La saviesa popular a taula. Cossetània Edicions, 2021. ISBN 9788413560595.