Castelló de la Plana

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografiaCastelló de la Plana
Castellon de la Plana. Casa Consistorial.jpg
Vista aèria de l'Ajuntament de Castelló
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Adiós, Vila-real i Nules i Castelló de la Plana; adiós, xiques d'Almassora, que jo me'n vaig a Borriana.[1]
  • Castelló de la Plana, què és el que tens? Hermosura, diner i enteniment, i entre frares i monges un regiment.[1]
  • De Castelló a Onda va el tren que vola per això tots li diuen «la Panderola»; i en quant s'estaca, pitjor que un carro de quant en quant se para a fer un cigarro.[2]
  • De les ales d'un mosquit se n'ha fundat Castelló, i de les retalladures, Alcalà i Benicarló.[2]
  • Els d'Onda la claven fonda i els de Castelló, fins el taló.[3]
  • Els de Borriol caguen al vol i els de Castelló ho arrepleguen en un perol.[3]
  • En Castelló porten gorra, en Almassora barret, en Borriana mocador i en Vila-real sombreret.[1]
  • En Sogorb tots són beatos, en Castelló lliberals, en Vila-rel són carlistes, i en la Vall, republicans.[3]
  • En València estan les roses i en Castelló los rosers, en Borriol les xiques guapes i en la Pobla els nyenyaters.[1]
  • Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d'Artana.[3]
  • Quan vages a la Ribera, no passes per Castelló, que en lo temps de la faena uns treballen i altres no.[3]
Dita popular La Ribera de Cabanes és una zona geogràfica ubicada al municipi de Cabanes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. 2,0 2,1 Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 gener 2019].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]