A Onda la claven fonda. A Betxí la claven amb el florí. A Vila-real la claven que fa mal. I a Borriana la claven com els hi dona la gana.[1]
(var.) En Onda la claven fonda, en Betxí fins al florí, en Tales fins a les gales, en La Vall pel tall, en Vila-real fins al final, i a Borriana, per on ens dona la gana.[1]
De Betxí ni dona ni rossí ni casa que siga d'allí.[2]
Els cul-rojos de Betxí saragüells de mitan cama, en dos quinzets de pa dur passen tota la setmana.[2]
Sant Antoni de Betxí està dalt de la muntanya; los bajocs de Castelló porten saragüells de pana.[2]
↑ 2,02,12,2Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
No fer bones previsions.
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
