Sant Roc

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Roc
José de Ribera 042.jpg
Sant Roc (1631) de José de Ribera
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Montpeller
1295
Mort Montpeller
16 d'agost de 1327 (Gregorià) (31/32 anys)
Modifica dades a Wikidata

Sant Roc (Montpeller, Provença, 1295 — Montpeller, Provença, 1327) fou un personatge de vida llegendària venerat com a sant. El seu culte s'estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de Sant Sebastià, l'altre advocat contra la pesta. A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova. És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig (Urgell), L'Hospitalet de l'Infant, Reus, Tarragona, etc. Se celebra la seva festivitat el 16 d'agost.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la novena de Sant Roc, lo que no hin vingue, no tindrà lloc.[1]
  • Gloriós Sant Roc, lliura'ns de pedra i de foc.[2]
  • Gloriós Sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc.[1]
  • Per l'agost, després de Sant Roc, el gos.[3]
  • Per Sant Roc, l'avellana surt del floc.[4]
  • Per Sant Roc, la pedra no toc.[4]
  • Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan ja és cuinada se'n cuida Santa Anna.[4]
  • Quan Sant Roc tomba l'espatlla, el temps canvia.[3]
  • Sant Roc gloriós, doneu-me la xica i emporteu-se'n el gos.[4]
  • Sant Roc gloriós! Vós enrocat, i jo més que vós.[1]
  • Sant Roc i el gos cacen per dos.[1]
  • Sant Roc i el gos, que mos guardo la tos.[1]
  • Sant Roc i Sant Sebastià guarden de pesta i de pecar; i Sant Sebastià i Sant Roc guarden de pesta i de foc.[4]
  • Sant Roc s'enamorà d'un gos i jo de vós.[2]
  • Sant Roc, si dic mentida, que em tirin al foc.[1]
  • Sant Roc passat, temps canviat.[1]
  • Sant Vicenç està en Borriol i Sant Roc en Castelló, Sant Cristófol en Alcora i Sant Miquel en Moró.[4]
  • Si vols que la pesta no et toc, encomanat a Sant Roc.[4]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.