Pesta
 El bacteri Yersinia pestis, causant de les diverses formes de la malaltia de la pesta | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
malaltia bacteriana primària, yersiniosi, malaltia infecciosa, malaltia i pandemic and epidemic-prone diseases (en)  |
 | |
La pesta és una malaltia potencialment epidèmica causada per Yersinia pestis, bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet per les puces dels rosegadors infectats que pessiguen l'ésser humà, amb la qual cosa es produeix la penetració del bacil en l'organisme humà, en què hi haurà una posterior multiplicació d'aquest. També pot encomanar-se de persona a persona amb les partícules que una persona amb infecció pulmonar expulsa en tossir.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- La naturalesa no ha donat a l'home una pesta més funesta que la voluptat corporal.[1]
- (en llatí) Nullam capitaliorem pestem quam voluptatem corporis hominibus dicebat a natura datam.
Cató el Vell, de la vellesa. § 39. — Arquites
- Encara no he pogut entendre mai per què la canalla és tan desagradable. Són la pesta de la meva vida. Són com insectes. S'haurien de suprimir com més aviat millor.[2]
- (en anglès) I have never been able to understand why small children are so disgusting. They are the bane of my life. They are like insects. They should be got rid of as early as possible.
- «El primer miracle». Matilda, 1988. — Roald Dahl
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Aigo de maig, pesta an es bestiars.[3]
- Gloriós Sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc.[4]
- Pasqua marcenca, fam i pesta primerenca.[5]
- (var.) Pasco marcenc, fam o pesta primerenc.[6]
- Sant Roc i Sant Sebastià guarden de pesta i de pecar; i Sant Sebastià i Sant Roc guarden de pesta i de foc.[7]
- Si vols que la pesta no et toc, encomanat a Sant Roc.[8]
- Un mal te toc pesta no és mal per tothom[9]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Dir les mil pestes.[9]
Insultar algú descaradament o sense moderació.
- Dir pestes d'algú.[9]
- Dir coses dolentes d'algú o malparlar-ne.
- Esser més dolent que la pesta.[9]
- (var.) Esser més maleit que la pesta.[9]
- Ésser molt dolent o maleït.
- Fer pesta.[9]
- Fer dolenteries (Eivissa).
- Haver-hi pesta de salut.[9]
- Haver-hi una molt bona salut general, que resulta en perjudici de certes professions com metges i apotecaris.
- Prendre's com pesta una cosa.[9]
- Prendre's molt fàcilment, propagar-se amb gran rapidesa.
- Maleir o parlar amb gran irritació contra algú o alguna cosa.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Ciceró, 1998.
- ↑ Dahl, 2005.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «maig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ «Fer Pasqua abans de Rams i 23 dites i refranys sobre Pasqua» (en català). Cultura Popular. Ajuntament de Barcelona, 04-04-2017. [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pasqua». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982, p. 574.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pesta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llamp». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.
- Dahl, Roald. Matilda. Barcelona: Empúries, 2005. ISBN 847596172X.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.