All
(S'ha redirigit des de: Alls)
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Alls | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Allium sativum |
| Regne | planta |
 | |
L'all (Allium sativum) és una planta herbàcia de la família de les liliàcies. De tija cil·líndrica, fullosa fins a la meitat, té un bulb arrodonit i comestible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- Amb un all fan l'allioli.[1]
- All en dejú, remei segur.[2]
- Alls i pebre vi volen beure.[1]
- Allà on no hi ha un all, hi ha una ceba.[3]
- Api, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd.[1]
- Bitxo, pebre i all, menjar de cavall.[1]
- El morter sempre a pudor d'all.[2][4]
- Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni salsa sense all.[1]
- Pels cucs, els alls; per a dormir, cascalls.[2]
- Per Sant Blai, planta l'all.[3]
- Qui no té un all té una ceba.[5]
- Sense un all, fan s'allioli.[3]
- Tant patirem per un all com per una ceba.[3]
- Tant put un all com cent cebes.[1]
- Val més un all que cent cebes.[1]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- Cama d'all.[3]
Tenir les cames molt primes.
Tenir les cames molt primes.- Calent com un all.[3]
- Molt calent.
- (var.) Test com un all.[3]
- Ésser un home molt dret, que té molt de vigor.
- Encamar els alls a qualcú.[3]
- Enganyar a algú.
- Molestar molt.
- Irònicament, feble.
- (var.) (Estar) més sà que un gra d'all.[3]
- Estar molt sa o que té bona salut.
- Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa.
- Tenir una desgràcia rere una altra.
- (var.) (Ésser) més trempat que un all.[3]
- Ésser molt trempat
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cinc mil, 1965.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «All». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.
- ↑ «All». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 juny 2012].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.