Vés al contingut

Gelosia

De Viquidites
Gelosia
Retrat de noi (1890s), també anomenat Gelosia
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La gelosia és una emoció sentida per aquell que percep que una altra persona dóna a una tercera una cosa que ell vol per a si (normalment atenció, amor, o afecte).

  • La còlera de l'home és gelosia; no perdona, el dia de la venjança, no fa cas de cap indemnitat ni s'hi avé, per més presents que li facis.[1]
Llibre dels Proverbis. 1,1-9,18.
  • Tot el treball i tot l'èxit d'una obra no és més que gelosia d'un home per un altre.[2]
Eclesiàstes. 4,4.
  • Qui no sent gelosia, no estima.[3]
(en llatí) Qui non zelat, non amat.
Contra Adimantum. — Sant Agustí
  • La gelosia és, en certa manera, justa i raonable, perquè no tendeix sinó a conservar un bé que ens pertany, o que creiem que ens pertany; mentre que l'enveja és una passió que no pot sofrir el bé dels altres.[4]
(en francès) La jalousie est en quelque manière juste et raisonnable, puisqu'elle ne tend qu'à conserver un bien qui nous appartient, ou que nous croyons nous appartenir; au lieu que l'envie est une fureur qui ne peut souffrir le bien des autres.
«Màxima 28». Màximes, 1664. — François de La Rochefoucauld
  • Quan un hom està enamorat, gelós i fuetejat per la Inquisició, no sap el que fa.[5]
(en francès) Quand on est amoureux, jaloux, et fouetté par l'inquisition, on ne se connaît plus.
«Cap. IX. El que esdevingué de Cunegunda, de Càndid, del Gran Inquisidor i d'un Jueu». Càndid o l'optimisme, 1759. — Voltaire
  • Un amor gelós encén la seva torxa dels tions de les fúries.[6]
(en anglès) A jealous love lights his torch from the firebrands of the furies.
Speech on the plan for Economical Reform, 11 de febrer de 1780. — Edmund Burke
  • Gelosia: el drac que mata l'amor sota la pretensió de mantenir-lo viu.[7]
(en anglès) Jealousy: that dragon which slays love under the pretense of keeping it alive.
On Life and Sex: Essays of Love and Virtue, 1921. — Havelock Ellis
  • L'esport seriós no té res a veure amb el joc net. Està relacionat amb l'odi, la gelosia, fer el fanfarró, desobeir totes les regles i el plaer sàdic de presenciar la violència; en altres paraules, és la guerra sense armes.[8]
(en anglès) Serious sport has nothing to do with fair play. It is bound up with hatred, jealousy, boastfulness, disregard of all rules and sadistic pleasure in witnessing violence: in other words it is war minus the shooting.
«The Sporting Spirit». Tribune, 1945. — George Orwell
  • La gelosia és el deliri de l'instint de propietat.[9]
(en castellà) Los celos son el delirio del instinto de la propiedad.
 — Enrique Jardiel Poncela
  • Estar gelosa d'una dona maca no et farà més maca.[10]
(en anglès) Being jealous of a beautiful woman is not going to make you more beautiful.
 — Zsa Zsa Gabor
(en castellà) La imaginación es madre del temor; el temor padre de los celos, de la crueldad, de la poesía y otros cien males.
«De la imaginación». Manuscrito cuervo, 1949-1950. — Max Aub

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A l'home gelós, d'un mal feu-n'hi dos.[12]
  • Dona gelosa, no reposa.[13]
  • Cada u està gelós de lo seu.[12]
  • Gelós i mariner, bona desgràcia té.[14]
  • Qui és gelós, mori cornut.[12]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
Frase feta Ésser molt gelós.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Llibre dels Proverbis, 2006.
  2. Eclesiàstes, 2006.
  3. Peris i Juan, 2001.
  4. La Rochefoucauld, 1906.
  5. Voltaire, 1982, p. 171-172.
  6. Dalbiac, 1908.
  7. «Havelock Ellis». Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Inc., 2016. Arxivat de l'original el 1441521523. [Consulta: 3 febrer 2017].
  8. Orwell, George. «The Sporting Spirit» (en anglès). Tribune, 1945. [Consulta: 3 agost 2015].
  9. Doval, 2008.
  10. «Zsa Zsa Gabor in her own words» (en anglès). BBC News, (19-12-2016) [Consulta: 12 novembre 2017].
  11. Aub, 1999, p. 93.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gelós». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  13. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  14. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mariner». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]