Enrique Jardiel Poncela

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEnrique Jardiel Poncela
Enrique Jardiel Poncela.JPG
Enrique Jardiel Poncela (1931)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Madrid
16 d'octubre de 1902
Mort Madrid
18 de febrer de 1952 (49 anys)
Ocupació Guionista, dramaturg, escriptor, actor i director de cinema
Modifica dades a Wikidata

Enrique Jardiel Poncela (Madrid, 15 d'octubre de 1901 — Madrid, 18 de febrer de 1952) fou un escriptor castellà.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Els fills no comencen a estimar de debó als seus pares fins passats els trenta anys.[1]
(en castellà) Los hijos no empiezan a querer de verdad a sus padres hasta pasados los treinta años.
  • Els gratacels són molt joves: per això han crescut massa i estan molt prims.[1]
(en castellà) Los rascacielos son muy jóvenes: por eso han crecido demasiado y están delgadísimos.
  • Els pits de les dones són l'única persistència de l'home, els agafa en néixer i ja no els deixa anar fins a morir de vell.[2]
(en castellà) Los senos de las mujeres son la única persistencia del hombre, los coge al nacer y ya no los suelta hasta morir de viejo.
  • Ésser lliure és deixar de dependre d'algú per a dependre de tothom.[3]
(en castellà) Ser libre es dejar de depender de alguien para depender de todos.
  • Hi ha dues maneres d'aconseguir la felicitat: una, fer-se l'idiota; una altra, ser-ho.[4]
(en castellà) Hay dos maneras de conseguir la felicidad, una hacerse el idiota; otra serlo.
  • L'amor és una comèdia en un acte: el sexual.[5]
(en castellà) El amor es una comedia en un acto: el sexual.
  • A la dona, l'instint de conservació és inferior a l'instint de conversa.[2]
(en castellà) En la mujer, el instinto de conservación es inferior al instinto de conversación.
Book icoline.svg Nueve historias contadas por un mudo.
  • Hi ha dones tan maques que no s'explica com no es desmaien al mirar-se al mirall.[2]
(en castellà) Hay mujeres tan lindas que no se explica como no se desmayan al mirarse al espejo.
Book icoline.svg Nueve historias contadas por un mudo.
  • La dona és com els cotxes, a la vellesa és quan més es pinten.[2]
(en castellà) La mujer es como los autos, a la vejez es cuando más se pintan.
Book icoline.svg Nueve historias contadas por un mudo.
  • El secret de l'ànima de les dones consisteix en no tenir-la gens en absolut.[2]
(en castellà) El secreto del alma de las mujeres consiste en carecer de ella en absoluto.
Book icoline.svg Pero... Hubo alguna vez once mil vírgenes?, 1930.
  • La dona perd la seva virginitat quan vol mentre que l'home quan pot.[5]
(en castellà) La mujer pierde su virginidad en el amor cuando quiere, mientras que el hombre la pierde cuando puede.
Book icoline.svg Pero... Hubo alguna vez once mil vírgenes?, 1930.
(en castellà) Definir el humorismo es como pretender clavar por el ala una mariposa, utilizando de aguijón un poste del telégrafo.
Book icoline.svg Amor se escribe sin hache, 1931.
  • La vida és tan amarga que cada dia fa venir ganes de menjar.[4]
(en castellà) La vida es tan amarga que abre las ganas de comer.
Book icoline.svg Cuatro corazones con freno y marcha atrás, 1936.

Máximas mínimas (1937)[modifica | modifica el codi]

  • Qui perd una dona no sap el que guanya.[5]
(en castellà) El que pierde una mujer no sabe lo que gana.
Book icoline.svg Máximas mínimas, § 102.
(en castellà) El pudor es un sólido que sólo se disuelve en alcohol o en dinero.
Book icoline.svg Máximas mínimas, § 233.
  • Quan ha de decidir el cor, és millor que decideixi el cap.[4]
(en castellà) Cuando tiene que decidir el corazón es mejor que decida la cabeza.
Book icoline.svg Máximas mínimas, § 245.
  • A les dones els sedueix que se les sedueixi.[2]
(en castellà) A las mujeres les seduce que se las seduzca.
Book icoline.svg Máximas mínimas, § 272.
  • Ésser lliure és deixar de dependre d'algú per a dependre de tothom.[3]
(en castellà) Ser libre es dejar de depender de alguien para depender de todos.
Book icoline.svg Máximas mínimas, § 450.
  • Patrimoni és un conjunt de béns; matrimoni és un conjunt de mals.[5]
(en castellà) Patrimonio es un cojunto de bienes; matrimonio es un conjunto de males.
Book icoline.svg Máximas mínimas, § 535.
  • En tota admiració hi ha un ressentiment callat.[1]
(en castellà) En toda admiración hay un resentimiento callado.
Book icoline.svg Máximas mínimas, § 579.
  • La gelosia és el deliri de l'instint de propietat.[5]
(en castellà) Los celos son el delirio del instinto de la propiedad.
Book icoline.svg Máximas mínimas, § 616.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]