Enrique Jardiel Poncela
 Enrique Jardiel Poncela (1931) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Madrid 15 d'octubre de 1901 |
| Mort |
Madrid 18 de febrer de 1952 (50 anys) |
| Ocupació | Guionista, dramaturg, escriptor, actor, director de cinema, novel·lista i periodista |
| Drets d'autor | |
 Les citacions es troben en domini públic. | |
 | |
Enrique Jardiel Poncela (Madrid, 15 d'octubre de 1901 — Madrid, 18 de febrer de 1952) fou un escriptor castellà.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Els fills no comencen a estimar de debó als seus pares fins passats els trenta anys.»[1](en castellà) Los hijos no empiezan a querer de verdad a sus padres hasta pasados los treinta años.
- «Els gratacels són molt joves: per això han crescut massa i estan molt prims.»[1](en castellà) Los rascacielos son muy jóvenes: por eso han crecido demasiado y están delgadísimos.
- «Els pits de les dones són l'única persistència de l'home, els agafa en néixer i ja no els deixa anar fins a morir de vell.»[2](en castellà) Los senos de las mujeres son la única persistencia del hombre, los coge al nacer y ya no los suelta hasta morir de viejo.
- «Ésser lliure és deixar de dependre d'algú per a dependre de tothom.»[3](en castellà) Ser libre es dejar de depender de alguien para depender de todos.
- «Hi ha dues maneres d'aconseguir la felicitat: una, fer-se l'idiota; una altra, ser-ho.»[4](en castellà) Hay dos maneras de conseguir la felicidad, una hacerse el idiota; otra serlo.
- «L'amor és una comèdia en un acte: el sexual.»[5](en castellà) El amor es una comedia en un acto: el sexual.
- «A la dona, l'instint de conservació és inferior a l'instint de conversa.»[2](en castellà) En la mujer, el instinto de conservación es inferior al instinto de conversación.
Nueve historias contadas por un mudo
- «Hi ha dones tan maques que no s'explica com no es desmaien al mirar-se al mirall.»[2](en castellà) Hay mujeres tan lindas que no se explica como no se desmayan al mirarse al espejo. Nueve historias contadas por un mudo
- «La dona és com els cotxes, a la vellesa és quan més es pinten.»[2](en castellà) La mujer es como los autos, a la vejez es cuando más se pintan. Nueve historias contadas por un mudo
- «El secret de l'ànima de les dones consisteix en no tenir-la en absolut.»[2](en castellà) El secreto del alma de las mujeres consiste en carecer de ella en absoluto. Pero... Hubo alguna vez once mil vírgenes?, 1930
- «La dona perd la seva virginitat quan vol mentre que l'home quan pot.»[5](en castellà) La mujer pierde su virginidad en el amor cuando quiere, mientras que el hombre la pierde cuando puede. Pero... Hubo alguna vez once mil vírgenes?, 1930
- «Definir l'humorisme és com pretendre clavar l'ala d'una papallona, utilitzant com a clau un pal de telègraf.»[3](en castellà) Definir el humorismo es como pretender clavar por el ala una mariposa, utilizando de aguijón un poste del telégrafo. Amor se escribe sin hache, 1931
- «La vida és tan amarga que cada dia fa venir ganes de menjar.»[4](en castellà) La vida es tan amarga que abre las ganas de comer. Cuatro corazones con freno y marcha atrás, 1936
Máximas mínimas (1937)
[modifica | modifica el codi]- «Qui perd una dona no sap el que guanya.»[5](en castellà) El que pierde una mujer no sabe lo que gana. Máximas mínimas, § 102
- «El pudor és un sòlid que només es dissol en alcohol o en diners.»[4](en castellà) El pudor es un sólido que sólo se disuelve en alcohol o en dinero. Máximas mínimas, § 233
- «Quan ha de decidir el cor, és millor que decideixi el cap.»[4](en castellà) Cuando tiene que decidir el corazón es mejor que decida la cabeza. Máximas mínimas, § 245
- «A les dones els sedueix que se les sedueixi.»[2](en castellà) A las mujeres les seduce que se las seduzca. Máximas mínimas, § 272
- «Ésser lliure és deixar de dependre d'algú per a dependre de tothom.»[3](en castellà) Ser libre es dejar de depender de alguien para depender de todos. Máximas mínimas, § 450
- «Patrimoni és un conjunt de béns; matrimoni és un conjunt de mals.»[5](en castellà) Patrimonio es un cojunto de bienes; matrimonio es un conjunto de males. Máximas mínimas, § 535
- «En tota admiració hi ha un ressentiment callat.»[1](en castellà) En toda admiración hay un resentimiento callado. Máximas mínimas, § 579
- «La gelosia és el deliri de l'instint de propietat.»[5](en castellà) Los celos son el delirio del instinto de la propiedad. Máximas mínimas, § 616
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Doval, 2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el hombre y la mujer. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. ISBN 9788497634939.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bolinches, 2005.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el Amor, el Sexo y el Matrimonio. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. ISBN 9788497634236.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre la familia y los amigos. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. ISBN 9788497634403.