George Orwell

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
George Orwell
George Orwell
George Orwell (1933)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

George Orwell (Motihari, Bengala, 25 de juny de 1903 — Londres, 21 de gener de 1950), de nom real Eric Arthur Blair, fou un novel·lista i assagista anglès. Destacat com a comentarista polític i cultural, Orwell és reconegut com un dels millors assagistes del segle XX, encara que és més conegut per dues novel·les escrites a finals de la dècada dels 40, La revolta dels animals i 1984, així com també per Homenatge a Catalunya on explica la seva experiència a la Guerra Civil Espanyola.

Cites[modifica]

  • Veure el que està davant dels nostres ulls requereix un esforç constant

Homenatge a Catalunya (1938)[modifica]

  • Tothom amb qui em trobava - doctors, infermeres, practicants o pacients - m'asseguraven que un home a qui li han disparat al coll i sobreviu és la persona més afortunada del món. Jo pensava que hagués estat encara molt més afortunat si no m'haguessin disparat mai.

1984 (1948)[modifica]

Capítol 1[modifica]

  • El ministeri de la veritat, que s’encarregava de les notícies, l’entreteniment, l’educació i les arts. El ministeri de la pau, a qui concernien els afers de la guerra. El ministeri de l’amor, que mantenia la llei i l’ordre. I el ministeri de l’abundància, que era responsable de l’economia.
  • El que era horrible dels “Dos Minuts d’Odi” no era que un havia de fer un paper, sinó que era impossible evitar unir-s’hi. Al cap de trenta segons no era necessari actuar. Una horrible èxtasis de por i rancor, un desig de matar, de torturar, de destruir cares amb un martell, semblava fluir per tot el grup de gent com un corrent elèctric, convertint a un, fins i tot contra la seva voluntat, en un llunàtic cridaner. I tot i així la ràbia que sentia era una emoció abstracte, sense sentit, que podia ser dirigida cap a una direcció o una altra com la flama d’un bufador.
  • En la gran majoria dels casos no hi havia judici, cap document de detenció. La gent simplement desapareixia, sempre durant la nit. El teu nom s’esborrava dels registres, els expedients de tot allò que havies fet s’eliminaven, la teva mateixa existència era negada i oblidada. Eres abolit, anihilat; vaporitzat, era l’expressió habitual.

Capítol 2[modifica]

  • Era gairebé normal per als més grans de trenta anys tenir por dels seus propis fills. I amb una bona raó, difícilment passava més d’una setmana en que The Times no publiqués un paràgraf explicant com un petit mocós espieta – nen heroi era l’expressió usada comunament– havia escoltat alguna observació comprometedora i denunciava als seus pares a la Policia del Pensament.
  • Res era teu més enllà dels pocs centímetres cúbics dins del teu crani.

Capítol 3[modifica]

  • Ell percebia que la tragèdia pertanyia al temps antics.
  • Si el Partit podia fer-se amb el passat i dir que aquest o aquell fet, mai havia passat – no això era més aterrador que merament la mort o la tortura?
  • I si tots els altres acceptaven la mentida que el Partit imposava – si tots els registres explicaven la mateixa història – aleshores la mentida passava a la història i es convertia en veritat. Com deia l’eslogan del Partit Qui controla el passat, controla el futur; qui controla el present controla el passat. I tot i així el passat mai havia estat alterat, encara que la seva natura era alterable. Qualsevol cosa que era veritat ara, ho era per sempre més. Era bastant simple. Tot el que es necessitava era un infinit nombre de victòries sobre la teva pròpia memòria. ‘Control de la realitat’ en deien: en Novaparla doblepensar.
  • El passat, pensà, no havia estat merament alterat, havia estat destruït. Perquè, com podies provar que el fet més obi havia existit si no en quedava cap constància més enllà de la teva ment?
  • "Reflexionà sobre el doblepensar. Saber i no saber, ser conscient de la completa veritat al i alhora dir mentides construïdes al detall, mantenir simultàniament dos opinions que s’anul•len, sabent que són contràries i creient en les dues, utilitzar la lògica contra la lògica, repudiar moralitat i alhora clamar tenir-la, creure que la democràcia era impossible i que el Partit era el guardià d’aquesta, oblidar, quan fos necessari oblidar, fer-ho tornar a la ment quan fos necessari, i immediatament tornar-ho a oblidar, i per sobre de tot, aplicar el procés a ell mateix – aquesta era la essencial subtilesa; conscientment induir inconsciència, i després fer-se inconscient de l’acte d’hipnosis que acabaves de realitzar. Fins i tot entendre la paraula doblepensar requeria l’ús del doblepensar.

Capítol 4[modifica]

  • Però de fet, pensà mentre ajustava les xifres del Ministeri de l’Abundància, no era ni una falsificació. Era merament la substitució d’un disbarat per un altre. La majoria del material amb el que tractava no tenia cap connexió amb el món real, ni tan sols el tipus de connexió que conte una mentida directa. Les estadístiques eren una fantasia del mateix nivell tant en la versió original com en la corregida.

Capítol 5[modifica]

  • No veus que el principal objectiu de la Novaparla es reduir l’abast del pensament? Al final farem el Delicte de Pensament literalment impossible, perquè no hi haurà paraules per expressar-lo. Cada concepte que pot ser necessitat, serà expressat per exactament una paraula, amb un significat rígidament definit i tots els significats secundaris seran esborrats i oblidats.

Capítol 6[modifica]

  • Tots els matrimonis entre membres del partit havien de ser aprovats per un comitè dedicat a la tasca, i - tot i que mai havia estat declarat explícitament el permís era sempre denegat si la parella sol·licitant donava l'impressió d'estar sexualment atrets entre ells. L'únic propòsit reconegut del matrimoni era el de engendrar fills per al servei del Partit. Les relacions sexuals es consideraven com una repugnant molèstia necessària per al resultat, com un ènema.
  • L'acte sexual, realitzat amb èxit, era rebel·lió. El desig era un crim de pensament.

La revolta dels animals (1945)[modifica]

Article principal: La rebel·lió dels animals

Recull de cites del llibre La revolta dels animals (Animal farm) publicat l'any 1945:[1]

  • Aquesta és la història d'una revolució que va acabar malament i de les excel·lents excuses que es van anar inventants pas a pas per justificar la perversió de la doctrina original.
(en anglès) It is the history of a revolution that went wrong - and of the excellent excuses that were forthcoming at every step for the perversion of the original doctrine.
Prefaci de George Orwell de la primera edició de la novel·la
  • Si la llibertat significa en el fons alguna cosa, és el dret d'explicar a la gent allò que no volen sentir.
(en anglès) If liberty means anything at all it means the right to tell people what they do not want to hear.
Prefaci de George Orwell de la primera edició de la novel·la
  • Cap animal ha de tiranitzar els seus congèneres. Forts o dèbils, llestos o beneits, som tots germans. Cap animal ha de matar a un altre animal. Tots els animals som iguals.
(en anglès) No animal must ever tyrannise over his own kind. Weak or strong, clever or simple, we are all brothers. No animal must ever kill any other animal. All animals are equal.
  • Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que els altres.
(en anglès) All animals are equal, but some animals are more equal than others.

Referències[modifica]

  1. Orwell, George. La Rebel·lió dels animals. Barcelona: Edicions 62, 2003 (Balancí ; 473). ISBN 8429752986.