Vés al contingut

Homenatge a Catalunya

De Viquidites
Infotaula d'obraHomenatge a Catalunya
Homage to Catalonia
George Orwell
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor George Orwell
Publicació 25 abril 1938
Modifica dades a Wikidata

Homenatge a Catalunya (en anglès Homage to Catalonia) és el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil Espanyola, escrit en primera persona, publicat en anglès el 1938.

  • L'aspecte de Barcelona resultava espalmador i aclaparador. Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera.
(en anglès) The aspect of Barcelona was something startling and overwhelming. It was the first time that I had ever been in a town where the working class was in the saddle.
Capítol 1, p. 35.
(var) L'aspecte de Barcelona resultava sorprenent i irresistible. Per primera vegada en la vida, em trobava en una ciutat on la classe treballadora portava les regnes.[1]
  • S'ha explotat tant amb fins polítics la lluita a Barcelona que resulta important intentar de tenir una visió equitativa d'ella. El que s'ha escrit sobre el tema arriba per omplir molts llibres, però les nou desenes parts [...] són falses.
    Gairebé tots els reportatges periodístics publicats en aquesta època van ser realitzats per periodistes allunyats dels fets, i no només són inexactes, sinó intencionadament enganyosos. Com de costum, només es va permetre que una versió del que ha passat arribés al gran públic.
Capítol 9, p. 151.
  • Com qualsevol altra persona que estigués a Barcelona en aquells moments, només vaig veure el que passava al meu entorn immediat, però vaig veure i vaig sentir prou com per poder contradir moltes de les mentides que han estat circulant.
Capítol 9, p. 151.
  • ...quan veig un obrer de carn i ossos en conflicte amb el seu enemic natural, el policia, no m'haig de preguntar mai a favor de qui vaig.
(en anglès) ...when I see an actual flesh-and-blood worker in conflict with his natural enemy, the policeman, I do not have to ask myself which side I am on.
Capítol 9, p. 161.
  • Cap de les persones que vaig tractar aquells dies —metges, infermeres, practicants o pacients —no oblidà d'assegurar-me que un home que és ferit per una bala que li travessa el coll i sobreviu a la ferida és la més afortunada de les criatures vivents. Jo no em podia estar de pensar que encara hauria estat més afortunat si no l'haguessin ferit.
(en anglès) No one I met at this time —doctors, nurses, practicantes, or fellow-patients— failed to assure me that a man who is hit through the neck and survives it is the luckiest creature alive. I could not help thinking that it would be even luckier not to be hit at all.
Capítol 10, p. 211.
(var) Tothom amb qui em trobava —metges, infermeres, practicants o pacients— m'asseguraven que un home a qui li han disparat al coll i sobreviu és l'ésser més afortunat de la terra. No vaig poder deixar de pensar que hagués estat encara molt més afortunat si la bala no m'hagués tocat.[2]
  • Vaig a anar a veure la catedral —una catedral moderna i un dels edificis més lleigs del món—. Té quatre agulles emmerletades, exactament de la forma de les ampolles de vi del Rin [...] no havia sofert danys durant la revolució —la gent deia que l'havien salvada a causa del seu «valor artístic»—. Opino que els anarquistes van demostrar molt mal gust en no enderrocar-la quan n'havien tingut l'oportunitat, encara que havien penjat una bandera vermella i negra entre els campanars.
(en anglès) I went to have a look at the cathedral—a modern cathedral, and one of the most hideous buildings in the world. It has four crenellated spires exactly the shape of hock bottles [...] it was not damaged during the revolution—it was spared because of its 'artistic value', people said. I think the Anarchists showed bad taste in not blowing it up when they had the chance, though they did hang a red and black banner between its spires.
Capítol 12 (cap. 14 original), p. 250.
Orwell molt probablement es refereix al temple de la Sagrada Família.
  • Una de les característiques més horribles de la guerra és que tota la propaganda bèl·lica, tots els crits, i les mentides, i l'odi, procedeixen invariablement de persones que no prenen part en la lluita.
(en anglès) One of the most horrible features of war is that all the war-propaganda, all the screaming and lies and hatred, comes invariably from people who are not fighting.
Apèndix 1, p. 284.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Orwell, 2003, p. 21.
  2. Orwell, 2003, p. 167.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Orwell, George. Ramon Folch i Camarassa (trad.). Homenaje a Cataluña. 1a ed.. Barcelona: Destino. La Butxaca, 2010. ISBN 978-84-9930-102-0. 
  • Orwell, George. Homenaje a Cataluña. 3a ed. Barcelona: Virus Ed., 2003. ISBN 84-88455-81-X.