Manuscrito cuervo
| Projectes germans | |
|---|---|
| Dades generals | |
| Autor | Max Aub Mohrenwitz |
 | |
Manuscrito cuervo —subtitulat «Historia de Jacobo»— es un llibre manuscrit de l'escriptor Max Aub, publicat per primera vegada entre els anys 1949 i 1950 en fragments. L'obra recrea un quadern de notes en primera persona escrit per Jacobo, un corb, on apunta les impressions sobre els éssers humans amb els que conviu en un camp de concentració francès, el de Vernet d'Arièja, on el mateix autor va ser traslladat dues vegades, el 1940 i el 1941.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Els homes han resolt que el primer lloc on veuen la llum és de transcendència supina per al seu futur [...] Des del punt de vista humà, una persona que no sap on ha nascut o qui van ser els seus pares, és un ésser perillós. Encara sort que sóc corb, que si no ja estaria fitxat.[1]
- (en castellà) Los hombres han resuelto que el lugar donde ven la luz primera es de trascendencia supina para su futuro [...] Visto desde el ángulo humano, una persona que no sabe dónde ha nacido o quiénes fueron sus padres, es un ser peligroso. Menos mal que soy cuervo, que si no ya estaría fichado.
«De mí» (Sobre mi).
- Hi ha tres classes d'homes:
A—Els que expliquen la seva història.
B—Els que no la expliquen.
C—Els que no la tenen.[2]
- (en castellà) Hay tres clases de hombres: A—Los que cuentan su historia. B—Los que no la cuentan. C—Los que no la tienen.
- «Clasificaciones» (Classificacions).
- Els homes fan el que no volen. Per aconseguir aquesta finalitat, tan absurda [...] van inventar el qui els mani [...] Els que manen més tampoc fan el que desitgen, depenen d'una força fosca potser inventada per ells, la Burocràcia.[3]
- (en castellà) Los hombres hacen lo que no quieren. Para lograr este fin, tan absurdo [...] inventaron quien les mande [...] Los que más mandan tampoco hacen lo que desean, dependen de una fuerza oscura tal vez inventada por ellos, la Burocracia.
- «De sus dioses» (Sobre els seus déus).
- La imaginació és mare de la por; la por pare de la gelosia, de la crueltat, de la poesia i d'altres cent mals.[4]
- (en castellà) La imaginación es madre del temor; el temor padre de los celos, de la crueldad, de la poesía y otros cien males.
- «De la imaginación» (Sobre la imaginació).
- Un cop inventats els diners, s'han passat la vida disputant-se'ls, matant-se per posseir-los. Quan no es van atrevir directament al crim van recórrer a la gràcia del treball remunerat. Així es va inventar l'esclavitud.[5]
- (en castellà) Una vez inventado el dinero, se han pasado la vida disputándoselo, matandose por poseerle. Cuando no se atrevieron directamente al crimen recurrieron a la gracia del trabajo remunerado. Así se inventó la esclavitud.
- «Del dinero» (Sobre els diners).
- Xifren els homes seu ideal en la llibertat, amuntegant fronteres. Volen viatjar per aprendre, i van inventar els passaports i visats per entorpir el pas. [...] No hi ha corb que els entengui, ni ells s'entenen.[6]
- (en castellà) Cifran los homes su ideal en la libertad, amontonando fronteras. Quieren viajar para aprender e inventaron los pasaportes y visados para entorpecer su paso [...] No hay cuervo que los entienda, ni ellos se entienden.
- «De la libertad» (Sobre la llibertat).
- [Política] Definició: Art de dirigir (a la gent que no n'entén). Medi: Fer virtut de la hipocresia.[7]
- (en castellà) Definición: Arte de dirigir (a la gente que no entiende de ella). Medio: Hacer virtud de la hipocresia.
- «De la política» (Sobre la política).
- Els homes tenen la necessitat de comptar-se i recomptar-se per saber quants són [...] Més els valdria saber com són.[8]
- (en castellà) Los hombres tienen necesidad de contarse y recontarse para saber cuantos son [...] Más les valdria saber como son.
- «De la cantidad» (Sobre la quantitat).
- Asseguren que l'home és producte del seu medi, però quan no pensa com ells l'aniquilen, sense pensar que no té culpa [...] Hi ha d'haver alguna cosa més.[9]
- (en castellà) Aseguran que el hombre es producto de su medio, pero cuando no piensa como ellos lo aniquilan, sin pensar que no tiene culpa [...] Debe haber algo más.
- «Algunos hombres» (Alguns homes).
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Aub, Max. Manuscrito cuervo. Segorbe: Fundación Max Aub, 1999. ISBN 8492385855.