Vés al contingut

Max Aub Mohrenwitz

De Viquidites
Infotaula de personaMax Aub Mohrenwitz
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement 9è districte de París (França)
2 de juny de 1903
Mort Ciutat de Mèxic
22 de juliol de 1972 (69 anys)
Ocupació Escriptor, guionista, professor d'universitat, dramaturg, poeta, crític literari, novel·lista i escriptor de contes
Modifica dades a Wikidata

Max Aub Mohrenwitz (francès: Max Aub) (9è districte de París, 2 de juny de 1903 - Ciutat de Mèxic, 22 de juliol de 1972) fou un escriptor valencià en llengua castellana d'origen francoalemany.

Campo de sangre (1945)

[modifica | modifica el codi]
  • Els fatxes de veritat no creuen en Déu. Creuen que ells són Déu.[1]
(en castellà) Los fachas de verdad no creen en Dios. Creen que ellos son Dios.
  • Odio les vostres consignes, les que accepteu sabent-les falses i esteu disposats a defensar fins a la mort.[2]
(en castellà) Odio vuestras consignas, las que aceptáis sabiéndolas falsas y estáis dispuestos a defender hasta la muerte.
  • Per a vosaltres [...] la realitat, avui, és abans que res; per a mi, no. [...] Per a vosaltres és condició primera, per a mi seria, com a molt, conseqüència.[3]
(en castellà) Para vosotros [...] lo real, hoy, es ante todo; para mí, no. [...] Para vosotros es condición primera, para mí sería, a lo sumo, consecuencia.

Manuscrito cuervo (1949-1950)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Manuscrito cuervo
(en castellà) La imaginación es madre del temor; el temor padre de los celos, de la crueldad, de la poesía y otros cien males.
«De la imaginación».
  • Xifren els homes seu ideal en la llibertat, amuntegant fronteres [...] I encara existint el objecte del seu desig a l'abast de la seva mà, no l'agafen [...] No hi ha corb que els entengui, ni ells s'entenen.[5]
(en castellà) Cifran los homes su ideal en la libertad, amontonando fronteras [...] Y aún existiendo el objecto de su deseo al alcance de su mano, no lo cogen [...] No hay cuervo que los entienda, ni ellos se entienden.
«De la libertad».
  • [Política] Definició: Art de dirigir (a la gent que no n'entén). Medi: Fer virtut de la hipocresia.[6]
(en castellà) Definición: Arte de dirigir (a la gente que no entiende de ella). Medio: Hacer virtud de la hipocresia.
«De la política».
  • Els homes tenen la necessitat de comptar-se i recomptar-se per saber quants són [...] Més els valdria saber com són.[7]
(en castellà) Los hombres tienen necesidad de contarse y recontarse para saber cuantos son [...] Más les valdria saber como son.
«De la cantidad».

Campo de los almendros (1968)

[modifica | modifica el codi]
  • Els únics documents fefaents: les novel·les [...] almenys tenen com a base una cosa real: la imaginació.[8]
(en castellà) Los únicos documentos fehacientes: las novelas [...] por lo menos tienen como base una cosa real: la imaginación

Diarios (1939—1972) (1998)

[modifica | modifica el codi]
  • Un no és història, ni govern, ni nació que poden perfectament passar-se de tenir consciència —o subconsciència.[9]
(en castellà) Uno no es historia, ni gobierno, ni nación que puedan pasarse perfectamente de tener consciencia —o subconsciencia.
  • No escric amb cap ressò. Ho faig per gust, perquè no sé fer una altra cosa, perquè no hi ha res que m'agradi més, [...] Per a qui escric? No ho sé, ni crec que cap escriptor ben nascut ho sàpiga. Per a qui li doni la gana.[10]
(en castellà) No escribo con ningún eco. Lo hago por gusto, porque no sé hacer otra cosa, porque no hay nada que me guste más [...] ¿Para quién escribo? No lo sé, ni creo que ningún escritor bien nacido lo sepa. Para quien le dé la gana.

Aforismos en el laberinto (2003)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Aforismos en el laberinto
  • L'home és un ésser perdut, calat de l'atzar i impotent.[11]
(en castellà) El hombre es un ser perdido, prendido del azar e impotente.
(en castellà) La libertad no hace felices a los hombres. Los hace, simplemente, hombres.
  • No és que no sapiguem el que volen dir les paraules. És que les paraules, en el fons, no diuen gran cosa. La intel·ligència té tals límits que donen ganes de plorar.[13]
(en castellà) No es que no sepamos lo que quieren decir las palabras. Es que las palabras, en el fondo, no dicen gran cosa. La inteligencia tiene tales límites que dan ganas de llorar.
  • Sempre s'acaba sent el que es sembla.[14]
(en castellà) Siempre se acaba siendo lo que se parece.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Aub, 2003, p. 120.
  2. Aub, 2003, p. 161.
  3. Aub, 2003, p. 398.
  4. Aub, 1999, p. 93.
  5. Aub, 1999, p. 115.
  6. Aub, 1999, p. 117.
  7. Aub, 1999, p. 119.
  8. Aub, 1968, p. 237.
  9. Aub, 1998, p. 423.
  10. Aub, 1998, p. 449.
  11. Aub; Quiñones, 2003, p. 1.
  12. Aub; Quiñones, 2003, p. 78.
  13. Aub; Quiñones, 2003, p. 130.
  14. Aub; Quiñones, 2003, p. 463.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Aub, Max; Quiñones, Javier. Aforismos en el laberinto. Barcelona: Edhasa, 2003. ISBN 9788435091619. 
  • Aub, Max. Campo de los almendros. Madrid: Castalia, 2000. ISBN 88470398582. 
  • Aub, Max. Campo de sangre. Madrid: Suma de Letras, 2003. ISBN 88466310796. 
  • Aub, Max. Diarios (1939-1972). Barcelona: Alba, 1998. ISBN 8488730470. 
  • Aub, Max. Manuscrito cuervo. Segorbe: Fundación Max Aub, 1999. ISBN 8492385855. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]