Vés al contingut

Eclesiàstes

De Viquidites
Eclesiàstes
מגלת קהלת
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor el Predicador
Llengua Late Biblical Hebrew (en) Tradueix,hebreu
Gènere Llibres sapiencials
Drets d'autor
Les citacions estan protegides per drets d'autor.
Modifica dades a Wikidata

L'Eclesiastès o Cohèlet (hebreu, קֹהֶלֶת, Kohélet, "congregador"), també conegut com a Llibre del Predicador, és un llibre de l'Antic Testament de la Bíblia i del Tanakh, dintre del grup anomenat sapiencial o didàctic o Ketuvim, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis populars que van servir de guia als cristians i jueus. En l'ordenació de la Bíblia, l'Eclesiastès segueix els Proverbis i precedeix el Càntic dels Càntics, mentre que a la Bíblia jueva es troba entre aquests dos mateixos llibres, però en ordre invers: abans té el Càntic dels Càntics, i després el dels Proverbis. S'atribueix tradicionalment al rei Salomó.

  • «Se'n va una generació i en ve una altra, però la terra dura sempre.»[1]
    Ecle. 1,4
  • «Allò que és tort no serveix per a redreçar, i allò que és incomplet no serveix per a comptar.»[1]
    Ecle. 1,15
  • «Tant avantatja la saviesa a la niciesa com la llum a la foscor.»[1]
    Ecle. 2,13
  • «El savi s'hi veu bé, i el foll camina a les fosques.»[1]
    Ecle. 2,14
  • «Res de més agradable per a l'home que menjar i beure i sentir-se feliç del propi treball.»[1]
    Ecle. 2,24
  • «Per a tot hi ha el moment, i un temps per a cada cosa sota el sol[1]
    Ecle. 3,1
  • «Tots van ser fets de la pols, i tots tornen a la pols.»[1]
    Ecle. 3,20
  • «Tot el treball i tot l'èxit d'una obra no és més que gelosia d'un home per un altre.»[1]
    Ecle. 4,4
  • «L'ignorant plega les mans i es devora a si mateix.»[1]
    Ecle. 4,5
  • «Més val ser dos que un de sol, que així els fa bon profit el seu treball.»[1]
    Ecle. 4,9
  • «Més val un jove pobre i intel·ligent que un rei vell i neci que ja no sap aconsellar-se.»[1]
    Ecle. 4,13
  • «Dels molts afanys vénen els somnis, i de les moltes paraules, la conversa del foll.»[1]
    Ecle. 5,2
  • «No permetis que la boca et torni culpable tot el cos[1]
    Ecle. 5,5
  • «El cobejós de diner, no en té mai prou, i qui cobeja l'abundància, no en treu profit.»[1]
    Ecle. 5,9
  • «Es millor la fruïció dels ulls que la gana de l'estómac[1]
    Ecle. 6,9
  • «Millor la tristesa que la rialla,
    perquè mentre s'entristeix la cara s'ennobleix el cor.»[1]
    Ecle. 7,3
  • «El cor dels savis és a la casa del dol,
    i el cor dels folls és a la casa de la festa.»[1]
    Ecle. 7,4
  • «La calúmnia torna insensat el savi
    i perverteix la valentia del seu cor[1]
    Ecle. 7,7
  • «La saviesa dóna al savi més ajuda que deu governants a una ciutat.»[1]
    Ecle. 7,19
  • «Trobo la dona més amarga que la mort. El seu cor és un parany i un filat, i les seves mans són llaços.»[1]
    Ecle. 7,26
  • «No hi ha cap home que sigui amo del seu alè, ni que pugui retenir-lo.»[1]
    Ecle. 8,8
  • «No hi ha res millor per a l'home que menjar i beure i divertir-se.»[1]
    Ecle. 8,15
  • «El cor dels homes és ple de tristesa, i els seus pensaments són necis mentre viuen»[1]
    Ecle. 9,3
  • «Més val la saviesa que la força»; però la saviesa del pobre és menystinguda.[1]
    Ecle. 9,16
  • «Una mica de follia fa més pes que un tresor de saviesa.»[1]
    Ecle. 10,1
  • «Si la ira del governant s'alça contra tu, no et facis enrera, perquè la calma evita greus caigudes.»[1]
    Ecle. 10,4
  • «Paraules de boca de savi són favor,
    però un foll es perd pels propis llavis[1]
    Ecle. 10,12
  • «Feliç de tu, país, que tens per rei un fill de nobles, i els seus prínceps mengen a l'hora deguda, per prendre forces i no pas per embriagar-se!»[1]
    Ecle. 10,17
  • «Qui observa el vent, no sembra, i qui es fixa en els núvols, no cull.»[1]
    Ecle. 11,4
  • «Alegra't, jove, en la teva joventut, i sigues feliç, els dies de la teva adolescència.»[1]
    Ecle. 11,9
  • «Les dites dels savis són com burxes de bou, i com estaques que fermen els caps de ramat: provenen d'un sol pastor.»[1]
    Ecle. 11,11
  • «Tingues present que fer molts llibres és mai no acabar, i que l'estudi excessiu fa malbé la salut.»[1]
    Ecle. 11,12
  • «Déu portarà a judici tota acció, tota cosa amagada, sigui bona, sigui dolenta.»[1]
    Ecle. 11,14

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • «Eclesiastès». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].