Eclesiàstes
Aparença
| מגלת קהלת | |
|---|---|
| Projectes germans | |
|
| |
|
| |
| Dades generals | |
| Autor | el Predicador |
| Llengua |
Late Biblical Hebrew (en) |
| Gènere | Llibres sapiencials |
| Drets d'autor | |
|
| |
L'Eclesiastès o Cohèlet (hebreu, קֹהֶלֶת, Kohélet, "congregador"), també conegut com a Llibre del Predicador, és un llibre de l'Antic Testament de la Bíblia i del Tanakh, dintre del grup anomenat sapiencial o didàctic o Ketuvim, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis populars que van servir de guia als cristians i jueus. En l'ordenació de la Bíblia, l'Eclesiastès segueix els Proverbis i precedeix el Càntic dels Càntics, mentre que a la Bíblia jueva es troba entre aquests dos mateixos llibres, però en ordre invers: abans té el Càntic dels Càntics, i després el dels Proverbis. S'atribueix tradicionalment al rei Salomó.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Allò que és tort no serveix per a redreçar, i allò que és incomplet no serveix per a comptar.»[1]
Ecle. 1,15
- «Res de més agradable per a l'home que menjar i beure i sentir-se feliç del propi treball.»[1]
Ecle. 2,24
- «Tots van ser fets de la pols, i tots tornen a la pols.»[1]
Ecle. 3,20
- «Més val ser dos que un de sol, que així els fa bon profit el seu treball.»[1]
Ecle. 4,9
- «Més val un jove pobre i intel·ligent que un rei vell i neci que ja no sap aconsellar-se.»[1]
Ecle. 4,13
- «El cobejós de diner, no en té mai prou, i qui cobeja l'abundància, no en treu profit.»[1]
Ecle. 5,9
- «Millor la tristesa que la rialla,
perquè mentre s'entristeix la cara s'ennobleix el cor.»[1]
Ecle. 7,3
- «El cor dels savis és a la casa del dol,
i el cor dels folls és a la casa de la festa.»[1]
Ecle. 7,4
- «Trobo la dona més amarga que la mort. El seu cor és un parany i un filat, i les seves mans són llaços.»[1]
Ecle. 7,26
- «No hi ha cap home que sigui amo del seu alè, ni que pugui retenir-lo.»[1]
Ecle. 8,8
- «No hi ha res millor per a l'home que menjar i beure i divertir-se.»[1]
Ecle. 8,15
- «El cor dels homes és ple de tristesa, i els seus pensaments són necis mentre viuen»[1]
Ecle. 9,3
- «Una mica de follia fa més pes que un tresor de saviesa.»[1]
Ecle. 10,1
- «Si la ira del governant s'alça contra tu, no et facis enrera, perquè la calma evita greus caigudes.»[1]
Ecle. 10,4
- «Feliç de tu, país, que tens per rei un fill de nobles, i els seus prínceps mengen a l'hora deguda, per prendre forces i no pas per embriagar-se!»[1]
Ecle. 10,17
- «Alegra't, jove, en la teva joventut, i sigues feliç, els dies de la teva adolescència.»[1]
Ecle. 11,9
- «Les dites dels savis són com burxes de bou, i com estaques que fermen els caps de ramat: provenen d'un sol pastor.»[1]
Ecle. 11,11
- «Tingues present que fer molts llibres és mai no acabar, i que l'estudi excessiu fa malbé la salut.»[1]
Ecle. 11,12
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- «Eclesiastès». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].