Vés al contingut

Eclesiàstes

De Viquidites
Infotaula d'obraEclesiàstes
קֹ‏הֶ‏לֶ‏ת, Der Prediger Salomo, Kohelet, Ecclesiastes, Ecclesiastes i ΕΚΚΛΗΣΙΑΣΤΗΣ
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Modifica dades a Wikidata

L'Eclesiastès o Cohèlet (hebreu, קֹהֶלֶת, Kohélet, "congregador"), també conegut com a Llibre del Predicador, és un llibre de l'Antic Testament de la Bíblia i del Tanakh, dintre del grup anomenat sapiencial o didàctic o Ketuvim, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis populars que van servir de guia als cristians i jueus. En l'ordenació de la Bíblia, l'Eclesiastès segueix els Proverbis i precedeix el Càntic dels Càntics, mentre que a la Bíblia jueva es troba entre aquests dos mateixos llibres, però en ordre invers: abans té el Càntic dels Càntics, i després el dels Proverbis. S'atribueix tradicionalment al rei Salomó.

  • Se'n va una generació i en ve una altra, però la terra dura sempre.[1]
Ecle. 1,4.
  • Allò que és tort no serveix per a redreçar, i allò que és incomplet no serveix per a comptar.[1]
Ecle. 1,15.
Ecle. 1,18.
  • Tant avantatja la saviesa a la niciesa com la llum a la foscor.[1]
Ecle. 2,13.
  • «El savi s'hi veu bé, i el foll camina a les fosques.»[1]
Ecle. 2,14.
  • Res de més agradable per a l'home que menjar i beure i sentir-se feliç del propi treball.[1]
Ecle. 2,24.
  • Per a tot hi ha el moment, i un temps per a cada cosa sota el sol.[1]
Ecle. 3,1.
  • Tots van ser fets de la pols, i tots tornen a la pols.[1]
Ecle. 3,20.
  • Tot el treball i tot l'èxit d'una obra no és més que gelosia d'un home per un altre.[1]
Ecle. 4,4.
Ecle. 4,5.
  • Més val ser dos que un de sol, que així els fa bon profit el seu treball.[1]
Ecle. 4,9.
  • Més val un jove pobre i intel·ligent que un rei vell i neci que ja no sap aconsellar-se.[1]
Ecle. 4,13.
  • Dels molts afanys vénen els somnis, i de les moltes paraules, la conversa del foll.[1]
Ecle. 5,2.
  • No permetis que la boca et torni culpable tot el cos.[1]
Ecle. 5,5.
  • El cobejós de diner, no en té mai prou, i qui cobeja l'abundància, no en treu profit.[1]
Ecle. 5,9.
Ecle. 6,9.
  • Millor la tristesa que la rialla,
    perquè mentre s'entristeix la cara s'ennobleix el cor.[1]
Ecle. 7,3.
  • El cor dels savis és a la casa del dol,
    i el cor dels folls és a la casa de la festa.[1]
Ecle. 7,4.
  • La calúmnia torna insensat el savi
    i perverteix la valentia del seu cor.[1]
Ecle. 7,7.
Ecle. 7,8.
  • La saviesa dóna al savi més ajuda que deu governants a una ciutat.[1]
Ecle. 7,19.
Ecle. 7,26.
  • No hi ha cap home que sigui amo del seu alè, ni que pugui retenir-lo.[1]
Ecle. 8,8.
  • No hi ha res millor per a l'home que menjar i beure i divertir-se.[1]
Ecle. 8,15.
  • El cor dels homes és ple de tristesa, i els seus pensaments són necis mentre viuen[1]
Ecle. 9,3.
  • «Més val la saviesa que la força»; però la saviesa del pobre és menystinguda.[1]
Ecle. 9,16.
  • Una mica de follia fa més pes que un tresor de saviesa.[1]
Ecle. 10,1.
  • Si la ira del governant s'alça contra tu, no et facis enrera, perquè la calma evita greus caigudes.[1]
Ecle. 10,4.
  • Paraules de boca de savi són favor,
    però un foll es perd pels propis llavis.[1]
Ecle. 10,12.
  • Feliç de tu, país, que tens per rei un fill de nobles, i els seus prínceps mengen a l'hora deguda, per prendre forces i no pas per embriagar-se![1]
Ecle. 10,17.
  • Qui observa el vent, no sembra, i qui es fixa en els núvols, no cull.[1]
Ecle. 11,4.
  • Alegra't, jove, en la teva joventut, i sigues feliç, els dies de la teva adolescència.[1]
Ecle. 11,9.
  • Les dites dels savis són com burxes de bou, i com estaques que fermen els caps de ramat: provenen d'un sol pastor.[1]
Ecle. 11,11.
  • Tingues present que fer molts llibres és mai no acabar, i que l'estudi excessiu fa malbé la salut.[1]
Ecle. 11,12.
  • Déu portarà a judici tota acció, tota cosa amagada, sigui bona, sigui dolenta.[1]
Ecle. 11,14.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • «Eclesiastès». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].