Xaloc

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Xaloc
Rosa dels vents.png
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El xaloc és el vent del sud-est.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:

  • Xaloc, molta mar i peix poc.[2]
  • Xaloc, ni molt ni poc.[2]
  • Xaloc, per la mar no és bo, i pel camp tampoc.[2]
  • Xaloc, tanca la porta i fes bon foc.[2]

Llibre del temps que fa (1938)[modifica | modifica el codi]

Relació de dites populars recollides en el Llibre del temps que fa (1938) de Joan Amades:

  • Vent xaloc, molta mar i peix poc.[3]
  • Vent xaloc, vent burrit, a la mar bresques i a la terra humit.[3]
  • Vent xaloc per la mar no és bo, ni pel camp tampoc.[3]
  • Xaloc, és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera, gela el mestral.[3]
  • Xaloc per les coves, garbí a arrobes.[3]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Dur xaloc.[2]
Frase feta Tenir molta peresa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Xaloc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938.