Mestral
Aparença
|
Rosa dels vents | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
Mestral, també conegut com a serè o cerç, és el vent procedent del nord-oest.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]Mestral
[modifica | modifica el codi]
- En venir vent de mestral, toma ses tanyades teures; si es mestral ve en divendres, punt de jeure natural.[2](Felanitx)

- Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral.[3]
- Llevant grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig, veïna del xaloc, Joana.[1]
- Marinada tardana, mestral de durada. Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tres dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou.[1]
- Mestral i tramuntana, en esser a l'hivern, treuen diables de l'infern.[3]
- (var.) Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni migjorn ni mestral.[1]
- Quan es metral es lleva en dilluns, dura tres dies o un, i quan es lleva en dijous, en dura tres o nou.[1]
- Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet.[1]
- Si el mestral fa ploure no et cansis d'oure.[1]
- Si jo pogués, tancari amb cent panys es vent mestral, així p'entura plouria molta d'aigo de canal.[2](Andratx)

- Tramuntana morta, mestral a la porta.[1]
- Vent mestral, entra per la porta i surt pel funeral.[3]
- Vent mestral, vent real.[3]
- (var.) Mestral, vent real.[2]
Cerç
[modifica | modifica el codi]- Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.[1]
- Quan bufa el cerç, pluja de cert.[2]
- Quan plou de cerç, plou de cert.[1]
Serè
[modifica | modifica el codi]- El llevant les mou i el serè les plou.[1]
- Llampecs i serè, sí que suaré.[3]
Altres denominacions
[modifica | modifica el codi]- L'aragonès la mou i el llevant la plou.[2](Pont de Suert)

- Vent d'Aragó, aigua al balcó.[2](Pont de Suert)

- Vent de Pallars, si no portes manta, et mullaràs.[2](Pla d'Urgell)

Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- (var.) Fer més mal que es mestral.[3](Mall.)

- (var.) Fer més renou que es mestral.[3](Mall.)
Ésser molt sorollós o destructor.
Cançons populars
[modifica | modifica el codi]- Jo vaig esser lliberal / per donar-te s'amor meva, / i tu, per dar-me sa teva, / fas més renou que es mestral.[3]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Parés i Puntas, 1999, p. 26-35.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 Sanchis Guarner, 1952, p. 19-26.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mestral». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchís Guarner, Manuel. Els vents segons la cultura popular. Barcelona: Barcino, 1952.
| |||||||||
